Enric Solé (@EnricSol2) header
Enric Solé (@EnricSol2) profile picture

Conseller nacional de Junts. Associat a Reagrupament. Independentista. Per la via unilateral.

Joined July 2012
Photo by Enric Solé (@EnricSol2)Photo by Enric Solé (@EnricSol2)Photo by Enric Solé (@EnricSol2)Photo by Enric Solé (@EnricSol2)Photo by Enric Solé (@EnricSol2)Photo by Enric Solé (@EnricSol2)Photo by Enric Solé (@EnricSol2)Photo by Enric Solé (@EnricSol2)Photo by Enric Solé (@EnricSol2)Photo by Enric Solé (@EnricSol2)
Enric Solé retweeted
Hi ha experiències difícils de descriure. Veure's penjat pels carrers (en imatge, s'entén!) n'és una de les més imprevistes...
7
12
30
424
Avui, des de @juntsxcatlcorts hem estat amb una paradeta informativa dins la campanya de les eleccions generals del 29 de novembre, donant suport a la nostra candidata @miriamnoguerasM . 💙 📍 Catalunya al centre @jmartigalbis @Francina_Vila @oriolil @AssumptaCros #JuntsLesCorts
14
35
505
Enric Solé retweeted
FEM-LA PETAR AMB LAURA BORRAS (1).png
16
22
812
El nacionalisme espanyol 🇪🇸 s'omple la boca amb el Liber Iudiciorum visigot (654) —traduït com a Fuero Juzgo— com la "prova" de la seva continuïtat jurídica mil·lenària. El que no us expliquen a les facultats de dret espanyoles és que aquest codi és precisament la prova documental del divorci estatal i mental entre Castella 🇪🇸 i Catalunya 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 des de fa gairebé mil anys. Mentre Castella 🇪🇸 va viure ancorada en reciclar el dret visigot i imperial per justificar el poder absolut del rei, Catalunya 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 va protagonitzar una revolució jurídica sense precedents a Europa amb els Usatges de Barcelona (s. XI-XII). Comparem els textos i entendreu per què som dues cultures antagòniques: * EL TRET DE SORTIDA: SUBMISSIÓ VISIGÒTICA vs. MODERNITAT PACTISTA 🇪🇸 Liber Iudiciorum / Fuero Juzgo (Lleó i Castella): És un codi de tall imperial tardoromà i teocràtic on el monarca és el jutge suprem per gràcia divina i la societat es divideix rígida entre senyors i serfs. Castella el va mantenir viu fins al 1889! 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 Usatges de Barcelona (Catalunya, s. XI-XII): Impulsats des de Ramon Berenguer I i consolidats sota Ramon Berenguer III per superar un Liber Iudiciorum ja obsolet (Usatge 3, "Cum dominus"). Els Usatges fan una cosa inèdita a l'Europa feudal: el Sobirà no legisla sol, sinó amb el consell i l'aprovació dels magnats de la terra ("amb el consell i voluntat dels seus pròcers"). És la llavor del pactisme constitucional. 🚫 I per si no quedava clar el trencament d'Estat: a les Corts de Barcelona de 1251, Jaume I PROHIBEIX per llei aplicar les lleis godes (Liber Iudiciorum) als tribunals catalans, imposant els Usatges, les Constitucions i el seny natural! * LES SET PARTIDES DE CASTELLA vs. LES CONSTITUCIONS DE CATALUNYA 🇪🇸 Siete Partidas d'Alfons X (Castella, s. XIII) i Ordenamiento de Alcalá (1348): Importen el Dret Romà imperial de Justinià amb un únic objectiu: concentrar tot el poder en el Rei ("El Rey es vicario de Dios en la tierra"). Les Corts castellanes queden reduïdes a un òrgan consultiu suplicant davant l'autoritarisme regi. 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 Usatges i Corts de Barcelona (1283): Just al revés! El dret català utilitza la tradició dels Usatges per blindar la societat contra el Rei. El 1283 Pere el Gran se sotmet a les Corts: el monarca no pot fer cap llei general sense l'acord dels Tres Braços. Tot el que faci el Rei en contra "no tinga ninguna forsa, ni valot". * ELS "DECRETA" DE LLEÓ (1188) vs. GARANTIES PROCESSALS DELS USATGES (S. XI) 🇪🇸 Decreta de Lleó (1188): Es venen com el bressol dels drets civils a la península per protegir el domicili i exigir judici previ. 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 Usatges de Barcelona (1060-1068, més d'un segle abans!): * Inviolabilitat del domicili i la propietat (Usatge 175 i 162): Blinda les cases i les collites dels pagesos contra qualsevol assalt senyorial o reial. * Garantia processal i jutge imparcial (Usatge 172): Ningú no pot ser condemnat ni desposseït dels seus béns sense un judici legal amb proves ("ningú no sigui jutjat sense ser escoltat legítimament"). * Dret marítim i civil avançat (Usatge 156): Mentre a Europa i a les costes atlàntiques vigia el salvatge "dret de naufragi" (saquejar els vaixells enfonsats), els Usatges ja protegien la vida i les mercaderies dels comerciants naufragats! La conclusió fa mal a Madrid, però és irrefutable: Castella 🇪🇸 va heretar del Liber Iudiciorum visigot la matriu d'un Estat vertical de súbdits que explica des dels Reis Catòlics fins al Tribunal Constitucional del 1978. Catalunya 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 va néixer com a potència política trencant amb aquest codi visigot per fundar als Usatges una societat d'homes lliures basada en el pacte i la limitació del poder. El 1714 no ens van portar la modernitat: ens van imposar a sang i foc la seva edat mitjana absolutista. Per això no volem reformar Espanya 🇪🇸, volem restituir el nostre Estat de dret, el més antic d'Europa: de la Llei Catalana de 1706 a la Quarta Compilació! Visca els Usatges i les Constitucions de Catalunya 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿!
39
612
15
920
19,997
Al trumpisme se li ha entravessat l’algorisme. Els resultats de les eleccions americanes de mig mandat són una derrota colossal per a Donald Trump, la seva política i la seva ideologia devastadora. Una ensulsiada històrica en tots els fronts: Congrés, Senat, governadors. Amb Trump i tots els seus fans que li riuen les gràcies i el feliciten per les seves ocurrències, el món no va millor, va pitjor. L’economia americana només va millor per molts pocs, i va pitjor per a molts. La mentida i la intolerància com a eines per fer política poden funcionar a curt termini i poden arribar a ser molt populars a les xarxes, però són una catàstrofe per a un país. Els americans ho han censurat durament, després de comprovar amb amargor l’error de tornar a donar el poder a Trump i els seus. És un vot de censura, també de penediment. I un fracàs estrepitós dels magnats tecnològics americans que pretenen accelerar la transformació de la democràcia liberal en un sistema autoritari i classista. El que passa als Estats Units no és un afer intern, només. Els seus líders han interferit en la política europea d’una manera inacceptable, amb la pretensió d’enfonsar el sistema democràtic sorgit després de la Segona Guerra Mundial que ells mateixos van contribuir a bastir, amb un gran sacrifici. Tant de bo, doncs, l’esfondrament del trumpisme permeti revertir la deriva antidemocràtica i antieuropea que s’ha apoderat de la Casa Blanca. El món necessita desaccelerar-se i desempallegar-se dels il·luminats que han alimentat una ideologia que només porta a l’autoritarisme i a la violència.
129
396
25
1,131
41,183
Avui fa nou anys, el Parlament de Catalunya aprovava la declaració d’independència. Una majoria parlamentària democràtica i legítima prenia una decisió legítima i democràtica, en compliment del resultat del referèndum de l’1 d’octubre. És cert que nou anys després, l’independentisme està fragmentat i afeblit. Paradoxalment, Espanya no està millor sinó pitjor; malgrat els esforços que ha dedicat i dedica a combatre tota forma d’independentisme, la seva situació és d’una divisió extrema i d’una confrontació entre blocs que va en augment. En aquest sentit, és oportú tornar a recordar que les querelles espanyoles no són les nostres i que només ens interessen si les podem utilitzar per al nostre objectiu. Es poden i s’han d’extreure moltes lliçons d’aquests nou anys. La més important és que sense unitat política i social i sense contro de les institucions, no hi ha cap camí possible a recórrer. I també que fins i tot en els moments més difícils per al moviment, Espanya genera crisis que hauríem d’estar preparats per aprofitar.
320
559
45
1,607
49,476
Enric Solé retweeted
3. Critiques el fet “d’acatar-la en públic, amb fotografies, amb vídeos, amb tothom present”. I dius: “… una cosa és complir un tràmit amb la cara seriosa de qui fa allò que no voldria fer, i una altra és convertir-ho en un acte de la transcendència que ha tingut aquest.” Admeto d’entrada que, a diferència dels altres dos, aquest és el punt més opinable. Però allò que és un fet és que el tractament peridístic de l’acte el va decidir la JEC, no jo. Dit això, des del meu punt de vista, la teva lectura de les imatges d’ahir al Congreso parteix també d’un error. Perquè en l’acte d’ahir qui s’estava humiliant eren ells, no jo. Perquè la JEC ha fet tot el possible durant aquests anys per tal que això d’ahir no passés. I el Tribunal Suprem també. Els primers van inventar-se que l’acte havia de ser presencial. Els segons ens van denegar l’amnistia. Pur lawfare del més barroer. Tot amb l’objectiu que un exiliat no pogués fer d’eurodiputat. Però han fracassat. I això d’ahir era la viva expressió del seu fracàs. ¿O és que no et vas adonar de les cares de ràbia i indignació continguda dels membres de la JEC mentre jo prometia (en català, per imperatiu legal i “amb fidelitat al poble de Catalunya i al mandat de l’1-O”, per descomptat)? ¿O és que no et vas adonar que quan vaig saludar els membres de la JEC la jutgessa Lamela va mirar d’evitar la salutació? No em volia saludar perquè ahir, a Madrid, era el dia de la seva derrota i el de la nostra victòria,del moviment independentista en el seu conjunt. I ella ho sap fins i tot millor que nosaltres. Ahir era el dia del seu fracàs. Perquè el fet que jo ahir pogués passejar-me lliurement pel Congreso i que, gràcies a això, des d’avui jo ja sigui eurodiputat és una conseqüència de l’amnistia que ells mai van voler. L’acte d’ahir no només no era una mostra de la meva capitulació, sinó una prova de la seva. No veure-ho em sembla d’una ceguesa política sorprenent. Ahir, doncs, res d’amagar-se. Ahir tocava exhibir el somriure dels vencedors, justament perquè jo havia estat convocat al palau dels vençuts. Tres crítiques, doncs, basades en tres premisses errònies. Sé que els polítics hem d’aguantar estoicament les crítiques fins i tot quan es basen en premisses equivocades. Sé que no tenim dret a una rectificació comparable a la crítica del dia abans. Sé que demà no faràs un editorial titulat: “Era jo qui estava equivocat: la fotografia de Comín no sobrava”. Però no per això he volgut deixar de compatir aquesta rèplica públicament amb tu. Amb tot el respecte. Dit aixo, a poques hores del meu retorn, després de 9 anys d’exili, tampoc no voldria distreure més temps i energies dels estrictament necessaris en aquest tipus de debats. Com pots imaginar, les meves emocions, les de la meva família i els meus amics ara mateix són moltes, i totes elles molt boniques. I ara em toca concentrar-me en això. Sé que -més enllà de les diferències polítiques- t’alegres que el meu exili s’acabi i que ho fas de tot cor. Sé que són milers i milers les persones que estan immensament felices de veure que per fi tornem a casa. I nosaltres no tenim paraules per agrair-ho. Una forta abraçada, Toni
34
145
5
417
10,400
Enric Solé retweeted
Benvolgut @vpartal: Permet-me que et repliqui públicament, amb el mateix respecte amb que tu fas la teva crítica pública. Respecte, el teu, del qual no dubto gens, des del moment que reconeixes el sacrifici personal que alguns vam assumir de manera perfectament conscient el 2017 -com explica, per cert, l’estimat amic @antoniobanos_ a “La tertúlia proscrita” d’avui- per tal de fer possible el referèndum. Crec en el dret dels periodistes a criticar els polítics, fins i tot quan aquests estan a l’exili. No crec, en canvi, en el seu dret a estar desinformats i a basar les seves crítiques públiques en aquesta desinformació. Crec que si un periodista vol opinar públicament sobre un tema té el deure professional de no partir de dades errònies o de premisses falses. I em sorprèn que un periodista com tu, que sempre ha fet del màxim rigor la seva bandera, ho hagi fet. Són tres les premisses falses -per errònies- en que es basen les teves tres crítiques. Vaig d’una en una: 1. Parles de la sentència del TJUE del 2019 . I dius que: “Aquella va ser una de les grans victòries de l’exili, potser la més neta de totes, perquè no la va concedir cap govern amic, sinó el dret europeu, aplicat obertament contra la voluntat de l’estat espanyol. I va crear un precedent: Madrid no té la clau de l’escó europeu d’un ciutadà europeu.” En efecte, va ser una de les nostres grans victòries. Però oblides que aquesta sentència va ser rectificada pel mateix TJUE en una nova sentència el setembre del 2024, en que de facto el Tribunal va anul.lar la seva doctrina del 2019. Si el 2019 van dir que no calia prometre la Constitució espanyola per ser eurodiputat, el 2024 els mateixos jutges van dir el contrari. I el “precedent” del qual tu parles va desaparèixer: des del 2024 Madrid tornava a tenir la clau. Es per això -i per res més que per això- que ahir jo vaig haver d’anar a la JEC a prometre la Constitució. Ho saben tots els periodistes que han seguit l’exili i ho saben molt bé a la teva redacció. I, com he explicat a bastament aquests darrers dies en diverses entrevistes i compareixences als mitjans, hi vaig anar sense cap emoció particular. Però hi vaig anar amb la plena convicció que, si aquest tràmit era una condició necessària per representar els meus electors, l’havia de fer. 2. Dius: “No s’entén tanta pressa (…) Però l’escó ja ha estat buit dos anys i escaig, i costa de creure que no pogués esperar uns quants dies més, o unes quantes setmanes.” Costa creure-ho només si estàs desinformat. Dimarts passat vaig fer una compareixença davant de tots els mitjans a Brussel.les per explicar perquè no podia demanar a la JEC un canvi de data. Vaig explicar que segons el meu advocat la JEC ens havia parat una trampa i si recorríem la seva decisió de citar-me el dia 22 hi havia dos riscos molt alts: o bé que fessin córrer la llista o bé que entréssim en un bucle de recursos que podia durar tot el que queda de legislatura europea. Les agències van recollir aquestes explicacions i diversos mitjans -entre ells @VilaWeb- les van publicar. Si parles amb en @boye_g t’ho explicarà encara molt millor. Per tant, no: no podia demanar un canvi de data i posposar-ho. Sinó òbviament ho hauria fet. (acabo el FIL en un segon tuit👇🏾)
70
231
24
492
60,179
Jo no puc parar. No tinc el dret a parar. Vaig agafar aquesta feina assumint totes les conseqüències i he de correspondre. Ara tinc una responsabilitat pel que representa la institució de la Presidència de la Generalitat i envers un procés que, per mi, és part de la meva vida des que tinc ús de raó, que és el procés d’independència de Catalunya. No ho tornarem a fer: ho estic tornant a fer, i no he deixat de fer-ho. 📲 Aquí podeu recuperar l’entrevista sencera: rtve.es/rtve/20261016/pla-se…
277
891
68
2,747
101,146
Avui hem retut homenatge al President Lluís Companys en el 86è aniversari del seu afusellament. Va donar la vida per Catalunya i la seva memòria ens obliga a no oblidar mai i a seguir defensant la llibertat. Visca Catalunya lliure! @EnricSol2 @IvanCondes @pmoyanoramon
4
4
142
Enric Solé retweeted
El 15 d'octubre de 1940 els franquistes afusellaren al President de Catalunya. Lluís Companys i Jover, l'únic President d'un govern escollit democràticament a Europa, que fou afusellat per un règim feixista durant la Segona Guerra Mundial. No defallim. DUI ARA!
4
12
14
342
Enric Solé retweeted
Ha guanyat. Hem guanyat! 💛 Després de 9 anys d'exili, d'injustícia i de lluita, el President #Puigdemont torna a casa. La repressió judicial no ha pogut apagar un poble que no es rendeix. Benvingut a casa President! 🎗️ Visca Catalunya lliure!
9
49
1
136
978
Enric Solé retweeted
Al 1934 Companys va proclamar "l'Estat Català dins la República Federal Espanyola". Ell volia un front comú amb les forces antifeixistes espanyoles, no pas separar-s'en. Nosaltres no volem salvar "l'Estat Espanyol". VOLEM MARXAR!!! VOLEM LA INDEPENDÈNCIA!!! DUI ARA!
11
28
587
Enric Solé retweeted
#Barcelona : 40 dels últims 44 anys amb governs socialistes (i Comuns) i només un 1,7% d’habitatge públic. Viena: 40% París, un 23% La manca de voluntat política i d'ambició de les ESQUERRES és incomprensible i irresponsable. Ara cal aturar els desnonaments dels Fons voltors.
Una decisió incomprensible i irresponsable. Junts ha de rectificar. No es pot dir que es defensa Catalunya mentre es bloquegen mesures per garantir el dret a l'habitatge. Defensar Catalunya és defensar la seva gent. Junts, PP i VOX fan exactament el contrari.
37
1
56
605
Hi érem. Hi som. Hi serem. 9 anys de l’1 d’octubre. Independència.
20
49
1
76
1,598
Avui és 1 d’octubre. 👇
477
166
47
567
24,400
Fa 9 anys que vam viure un dels dies més emotius de la nostra història.Vam defensar les urnes amb dignitat, vam votar i vam guanyar el referèndum d'independència. Recordem la força d'un poble unit i determinat. El mandat continua ben viu. No oblidem, no ens rendim. #Independència
1
4
10
84
Enric Solé retweeted
Vaig tenir l'honor de dirigir el col.legi electoral a la Maternitat. Un dels dies més emotius de la nostra història. Vam defensar les urnes amb dignitat, vam votar i vam guanyar. El mandat de l'1 d'octubre continua viu. No oblidem, no ens rendim. #Independència #LesCorts
1
8
2
23
398
📣Estàs cansat de ser jove i haver de marxar de Barcelona? 📣Estàs cansat d'abraçar més fort el mòbil al metro que la teva parella? #ComençaElPartit 📅7 d'octubre, 🕧 19'30h 📍 Auditori ESCI-UPF. Pg Pujades, 1
9
11
428
El President Puigdemont sembla que, ara sí, torna. A més d’un li està agafant tremolor de cames i ja es prepara un relat (“l’exili ha estat una batalleta personal”) per rebaixar un triomf històric inaudit de Catalunya davant l’estat espanyol, resultat d’una estratègia política i jurídica de llarg abast a Europa. Per una vegada que fem una cosa gran, valdria la pena deixar-nos d’enveges i misèries.
70
83
13
205
12,355