Fa uns minuts me n'he assabentat, a través d'una piulada d'en Joan Lluís Bozzo (@espremulla) , de la mort de l'actriu Pepa Arenós. El primer que m'ha vingut el cap són els seus papers a 'Estació d'Enllaç', on sempre estava barallada amb en Manel (Josep Maria Pou) i a 'Ventdelplà', on era la Rosalia, una treballadora de la llar bastant xafardera. També, gràcies a la seva veu incofusible, el doblatge que va fer de la Baba la Vident a Bola de Drac. Però hi ha altres coses que desconeixia i que llegeixo a Vilaweb. El 1976, a Sant Boi, va presentar la primera Diada autoritzada després de la mort de Franco. Era l’Onze de Setembre a la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat. Ella era a l’escenari. En plena concentració, va avisar que un helicòpter de la policia sobrevolava la plaça. Va denunciar, sense guió, que vigilaven la manifestació. La gent va aplaudir. Aleshores tenia vint-i-vuit anys i ja feia temps que lligava el teatre amb la resistència a la dictadura: havia militat a Bandera Roja. Era de Barcelona, del 1948. Es va llicenciar en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre i va començar amb el grup de teatre independent El Camaleó. Va formar part de la generació que va aixecar el teatre independent català als últims anys del franquisme. Després, més de mig segle d’ofici. Teatre, televisió, cinema, ràdio i doblatge. El compromís no el va deixar mai. De l'antifranquisme va passar a l’independentisme. Durant el procés va participar en mobilitzacions i iniciatives culturals per l’autodeterminació i contra la repressió, va ser vicepresidenta de teatRe amb R de República i va ser present als actes de suport als presos polítics. Cinquanta anys després d’aquell micròfon a Sant Boi, una de les veus d’aquell dia ja no hi és. Descansi en pau.