Lluís Tusell (@LTusell) header
Lluís Tusell (@LTusell) profile picture
Joined August 2011
Lluís Tusell retweeted
Van acceptar fàcil l’amnistia, president @KRLS , perquè qui la necessitava eren ells, no pas els catalans.
📰 Portada de EL MUNDO del 19 de noviembre Ya disponible en Orbyt y en la edición digital con la mejor información
7
73
250
6,717
Lluís Tusell retweeted
-Puigdemont havia de fer aquesta entrevista a El Mundo? Xavier Trias: “No m’hi fico”. Fi de la cita.
"No tinc cap interès a parlar amb aquest periodista [d'El Mundo], entre altres coses perquè mai ningú m'ha demanat disculpes." Xavier Trias, arran de l'entrevista de Carles Puigdemont a El Mundo #MatíCatRàdio 3cat.cat/3cat/el-mati-de-cat…
5
3
1
27
1,938
Ara ja es veu què vol dir ser “al mig” segons Junts: des d’un diari de la dreta més celtibèrica (que va difondre falsedats sobre Trias i altres polítics) fer tot el possible perquè les eleccions del 29N les guanyin les dretes i ultradretes espanyoles. Jugada mestra.
#Exclusiva Puigdemont rompe su silencio en EL MUNDO y revela por primera vez todos los detalles de las negociaciones secretas con el PSOE. “Aproveché la ambición desmedida de Sánchez y su cinismo para derrotar a España”, resume. “Pensaba que lucharía más la amnistía, pero para mi sorpresa fue que no. Lo empujé para ver hasta a dónde lo podíamos llevar en nuestro provecho y me sorprendió: dijo ‘sí’ a toda nuestra ‘lista de la compra’”.
76
70
16
186
14,571
Lluís Tusell retweeted
Ni mes ni menys. El que ha fet Puigdemont no és ni més ni menys que una venjança personal. Aprofitant les eleccions, intenta vendre que ha humiliat Espanya, quan la realitat és justament la contrària: ens ha humiliat a tots els catalans. Ha negociat una amnistia per a ell, mogut pel seu ego i el seu interès personal, sense aconseguir res de substancial per a Catalunya ni per als catalans. I ara que algú em digui: què ha aconseguit realment per Catalunya? Res. Absolutament res. Puigdemont irromp en campanya concedint una entrevista a un artífex de la guerra bruta contra l’independentisme vilaweb.cat/noticies/puigdem…
110
297
18
985
24,946
Lluís Tusell retweeted
Festa grossa avui a les seus del PP, de VOX, del Tribunal Suprem i de l’Audiència Nacional. Fixeu-vos en el titular de l’editorial. L’argumentari del com pitjor, millor. Brutal.
57
57
7
168
16,445
Lluís Tusell retweeted
En Junts tienen que estar contentísimos con la entrevista que Puigdemont ha concedido al medio y al periodista que publicó la noticia falsa sobre unas supuestas cuentas de Xavier Trías en Andorra. Sus votantes ya tenían unas ganas locas de ir a votarles el 29. Ahora estarán más motivados.
227
1,763
43
4,532
185,706
Lluís Tusell retweeted
Hoy, Carles Puigdemont ha sido entrevistado en El Mundo por Esteban Urreiztieta, que fue número 2 de Eduardo Inda y publicó la cuenta falsa de Xavier Trias: "Pedro Sánchez es una personal amoral. Nos hemos aprovechado de su ambición desmedida de poder"
261
261
56
734
116,371
Als maquinistes cal aplicar-los-hi l'estat d'alarma. Militaritzar-los com va passar l'any 2010 amb els controladors aeris. Aquest desori, hi hagi vaga o no, s'ha d'acabar.
17
108
4
376
5,853
Lluís Tusell retweeted
🔴 Niño-Becerra: "En realitat, el salari mínim ha pujat 9,60 euros anuals els últims 28 anys." El catedràtic emèrit d'Economia conclou: "La pèrdua de poder adquisitiu és increïble." #TotEsMou3Cat ▶ 3cat.cat/totesmou
102
1,400
120
3,345
354,249
Lluís Tusell retweeted
Que el Sr Rufián acabi la seva arenga antifeixista en l’idioma dels feixistes que volen eliminar la nostra llengua és entranyable. El voto segur!
102
1,114
16
4,734
113,780
Lluís Tusell retweeted
Si fos per mi, faria arribar això a totes les llars de Catalunya, al costat de les paperetes per anar a votar.
29
1,143
27
1,962
60,547
En què estava pensant jo —ingenu de mi— quan donava per suposat que, immediatament després de la dimissió del ministre Óscar Puente, arribaria la dimissió —diferida, és clar— de tots els ministres responsables dels ferrocarrils estatals del darrer mig segle i que, en un gest de responsabilitat i justícia històrica, dimitirien també tots els presidents dels governs espanyols de les darreres dècades? La responsabilitat de la crisi actual del servei ferroviari d’alta velocitat i de Rodalies té noms i cognoms i s’inscriu en una llarga cadena de decisions, tot sigui dit, compartides pels partits estatals. Socialistes i populars, com a bons hereus de les polítiques delesxrègims anteriors, han administrat l’alta velocitat i les rodalies ferroviàries catalanes, i també els trens de mercaderies, el corredor mediterrani i l’AP-7, amb una penosa racionalitat i una continuïtat política digna de millor causa. En tot cas, de manera absolutament perjudicial per a la ciutadania. Cap president espanyol ni ministre de Transports, que jo tingui present, ha dubtat que el sistema ferroviari, el de carreteres i fins i tot el postal havien de ser radials i, per definició, havien de girar —i han de continuar girant— al voltant de Madrid, la cort i capital del regne. La radialitat madrilenya és una constant en tot. Tampoc cap president del govern ni líder de partit estatal ha dubtat a l’hora d’impulsar inversions en alta velocitat com a aparador polític i de presumir-ne amb arrogància, tot i la manifesta irracionalitat social i econòmica del sistema. Era evident que l’alta velocitat hipotecava recursos futurs per al manteniment, les rodalies o les carreteres, però donava poder i beneficis a l’elit política estatal i als seus entorns econòmics i socials de la gran capital. Tenir la xarxa d’alta velocitat més fatxenda del món i relligar totes les capitals de província amb Madrid han estat objectius compartits per tots els partits espanyolistes; a través d’aquests objectius han centralitzat rendes i poders, alhora que han multiplicat el malestar de milers de ciutadans. Felipe González i Aznar, així com pràcticament tots els seus antecessors i successors, amb els matisos que volgueu, han impulsat l’articulació d’un Estat que ha pretès fer de Madrid, en detriment de molts altres territoris i, particularment, de Catalunya i de l’arc mediterrani, la gran capital de l’espanyolitat, al servei dels negocis i del PIB per càpita personal de les elits que governen l’Estat. I aquí estem. Demà vaga general; la més peculiar que recordo. (Si voleu llegir el raonament en extens, vegeu l’article «L’alta velocitat i les seves derivades», publicat a Nació Digital el 7 de novembre de 2026.)
2
34
1
69
3,383
Trobo a faltar articles i proclames sobre la urgència de "renacionalitzar" RENFE I que sigui 100% pública. És un fet que només així es podrà donar un servei excel·lent i posar fi al col·lapse de mobilitat. 😇
5
13
54
2,006
Lluís Tusell retweeted
És molt graciós que en Martín ens expliqui que Madrid ha crescut tant en PIB per càpita gràcies a l'arribada de llatinoamericans treballadors, i no dels ganduls, quan ell sap tan bé com jo que molts dels llatinoamericans més ambiciosos i qualificats prefereixen emigrar als Estats Units, no a Espanya. Encara és més graciós que atribueixi aquest creixement a la immigració llatinoamericana quan les dades oficials del Ministeri de Treball indiquen que els treballadors de nacionalitat americana guanyen, de mitjana, MENYS que els africans que tant critica (18.725,6€ vs. 18.951,1€), un 28% menys que els europeus comunitaris (25.950,8€) i un 35% menys que els espanyols (28.662,5€). I que, en canvi, obviï el forat negre en què s'ha convertit Madrid, absorbint bona part de l'activitat econòmica i productiva del seu entorn per construir el «Gran Madrid» a cop de talonari públic, en un joc de suma zero absurd i desastrós per a Castella. I tot plegat, mentre els madrilenys es veuen obligats a pagar preus de Nova York per un catau sense finestres al barri de Salamanca... A Catalunya, Martín, tenim molts problemes a resoldre, però molts d'ells són circumstancials i reversibles. El que em sembla d'una arrogància i una ignorància extraordinàries és que tinguis la barra de qualificar de «càncer nacionalista» la societat catalana, que ha fet aportacions a la cultura, la ciència i el progrés de la humanitat que molts països sencers no han estat capaços d'igualar. Veuràs, episodis de decadència similars, i de molt pitjors, els hem viscut multitud de vegades al llarg dels últims tres segles. I, malgrat tot, Catalunya és el bressol de figures com Miró, Tàpies, Dalí o fins i tot Picasso, inexplicable sense Barcelona; arquitectes com Gaudí i Domènech i Montaner o urbanistes com Ildefons Cerdà; cuiners com Ferran Adrià, els germans Roca o Carme Ruscalleda, que han revolucionat la gastronomia mundial; esportistes com Kilian Jornet, Toni Bou o Marc Márquez, que dominen amb mà de ferro les seves respectives disciplines, i una institució com el Barça, amb una Masia única al món que, de la mà de Cruyff, ha format generacions de futbolistes guanyadors extraordinaris; científics de talla mundial com Joan Oró, Ramon Margalef, Valentí Fuster, Joan Massagué o Josep Baselga; i una tradició industrial i emprenedora que, des de la Revolució Industrial fins avui, ha estat capaç de construir multinacionals com Grifols, Puig, Mango, Fluidra o Hipra i convertir Catalunya en un dels pols industrials, científics i tecnològics a Europa. I per si tot això fos poc, fins i tot vam tenir un paper destacat en el naixement de la teva Argentina independent! Dos catalans de Mataró, Domènec Matheu i Joan Larreu, van formar part de la Primera Junta de Govern de 1810, i Blai Parera, format a Catalunya, va compondre la música de l'himne nacional argentí. Ironies del destí... I tot això no és fruit de la casualitat. És el resultat d'una societat amb una identitat pròpia, una cultura del treball, una tradició associativa i una capacitat extraordinària de generar talent, innovació i riquesa, fins i tot en les circumstàncies més adverses, com ho és pertànyer a un Estat fallit com Espanya. Per això, Martín, no confonguis els problemes conjunturals de Catalunya amb una decadència irreversible. Els governs passen, les polítiques canvien i els cicles econòmics es capgiren. Però el talent, la cultura, les institucions i la tradició emprenedora d'un país no desapareixen d'un dia per l'altre. Catalunya no és el producte d'una conjuntura política ni d'un cicle econòmic favorable. És el resultat de segles d'història, d'una societat que ha estat capaç de reconstruir-se després de guerres, derrotes, dictadures i tota mena d'adversitat i de tornar a situar-se a l'avantguarda del progrés europeu una vegada i una altra. Fa segles que ens doneu per acabats. I fa segles que us equivoqueu. Tranquil, @martinvars, que Catalunya continuarà produint genis, empreses i riquesa molt després que les teves lliçons sobre la nostra decadència hagin caigut en l'oblit.
Cuando llegué en el 95, España era un gran país y una inspiración. Hoy es un país en decadencia, con una excepción: Madrid, que a diferencia de Barcelona, Bilbao y tantas otras, ha ido a mejor. En el 95, Cataluña era la primera economía de España. Hoy lo es Madrid, con el 20% del PIB y 47.220 euros por habitante, frente a 42.492 en el País Vasco y 39.199 en Cataluña. ¿Por qué Madrid se libró de la decadencia? Porque aunque por toda España casi nadie tiene hijos y hace falta inmigración Madrid recibe sobre todo inmigración compatible: venezolanos, colombianos, peruanos y ecuatorianos, que ya hablan español y comparten nuestra cultura y religión. Porque Madrid da menos ayudas sociales y así atrae a los menos vagos. Porque cobra menos impuestos incluyendo el del patrimonio que ahora el socialismo le roba pero que esperemos que pronto se rectificará. Porque tiene más ética de trabajo en promedio. Y porque vota a la derecha: el PP gobierna Madrid desde 1995, el año en que llegué y la derecha atrae a menos vagos. Mi esperanza es que en estas elecciones toda España gire a la derecha y termine con el cáncer socialista y nacionalista. Los socialistas crean una sociedad de vagos quejicas y así destruyen el mismo estado de bienestar que dicen defender. Los nacionalistas viven llorando de no tener su país aunque tienen enormes autonomías y apilan chiringuitos inútiles que hunden su economía sobre regulada. Que se acabe el vago, sea español o extranjero. Estado de bienestar solo para los niños, los enfermos y los ancianos. El resto, a trabajar. Solo trabajando se construye un gran país. Así era la España que conocí en el 95, y así espero que sea la del futuro. El 29N, a votar a la derecha y a terminar con el tumor socialista.
15
80
1
216
7,950
Lluís Tusell retweeted
El dueño de la ciudad con su mayordomo y su ama de llaves.
369
1,196
77
3,537
80,763
Lluís Tusell retweeted
1/10 Esto ⬇️ se olvida con frecuencia. El problema de España ha sido construir una red de AV con 27 ramales pensando en un avión. A Galicia se debería haber llegado desde León, que ya estaba hecho, y así Galicia y Asturias estarían unidas por AV y las dos con el dichoso Madrid. – at Bilbao, Spain
No, un AVE no es público. Los servicios públicos se prestan bajo obligaciones de servicio público (OSP), mientras que los comerciales funcionan bajo criterios de explotación comercial. Que Renfe sea una empresa pública no convierte todos sus servicios en servicios públicos.
12
23
7
138
22,085
Lluís Tusell retweeted
🔴 "Espanya es pot permetre una xarxa d'alta velocitat? Hem d'interioritzar que no és rendible." Santiago Niño-Becerra, catedràtic emèrit d'Economia, assegura que hi ha línies de les quals no se n'amortitzarà ni un 36% dels costos #TotEsMou3Cat ▶ 3cat.cat/totesmou
7
59
2
125
11,302
Lluís Tusell retweeted
Campaña de la RAE y la Academia de la Publicidad contra los anglicismos innecesarios:
460
15,659
1,570
73,304
3,443,612
Lluís Tusell retweeted
El IRPF tiene los mismos tramos desde 2015. 12.450 €, 20.200 €, 35.200 €, 60.000 €. Ni un euro más. Desde entonces, los precios en España han subido un 33,5 %. Solo para quedarse igual, el tramo de 35.200 € debería empezar hoy en 46.990 €. Hoy, 40.000 € compran lo que 30.000 € en 2015. Pero Hacienda los grava como un sueldo de los altos.
La inflación sigue en el 4,9% en octubre, según el dato adelantado que el INE publicó esta mañana. Es el tercer mes seguido por encima del 4%. A casi todos nos sale caro. A Hacienda, no. En abril el Gobierno mandó a Bruselas su informe de progreso del plan fiscal. Para cumplir el compromiso de recaudar un 0,1% del PIB más hasta finales de 2028, no propone ningún impuesto nuevo. Propone no actualizar el IRPF con la inflación. Lo escribe así, «no deflactación de las bases tributarias», y presume de que en 2025 eso ya le dio 2.294 millones de euros. ¿Cómo funciona? A un trabajador le suben el sueldo lo mismo que suben los precios. No puede comprar ni un café más. Pero el IRPF ve una nómina más alta, le aplica unos tramos que no se mueven y le cobra más. Hasta agosto Hacienda ingresó casi 110.000 millones por IRPF, un 11,7% más que un año antes, con una economía que crece un 2,7% en términos reales. La ministra de Trabajo, Yolanda Díaz, pide que la subida del salario mínimo de 2027 proteja el poder adquisitivo. Me parece bien. Pero es el mismo Gobierno que se ha comprometido con Bruselas a quedarse con una parte de ese poder adquisitivo a través de la inflación. Para un Gobierno que gasta mucho, la inflación es el impuesto más cómodo. Cuanto más suben los precios, más recauda, y encima la culpa es del gas. Ajustar los tramos al IPC cada año no es regalarle nada a nadie. Es impedir que Hacienda gane con la inflación lo que pierden las familias.
58
988
49
2,479
157,659