Prou, hòstia!

Desenes de línies de Rodalies afectades, retards de més de 70 minuts i milers de persones tirades a les andanes. Gent que no arriba a treballar. Gent que perd visites mèdiques. Gent que arriba tard a casa. Gent que, simplement, no sap si arribarà. I mentrestant, el director de Rodalies, Òscar Playà, què fa? Tirar pilotes fora i parlar del «context de vaga». Playà, que és també el conseller delegat de la nova empresa mixta de Rodalies que encara no gestiona el servei, però que ja té el seu màxim responsable cobrant més de 130.000 euros anuals. On són els responsables? On són els sindicats que convoquen mobilitzacions? Perquè quan els trens no funcionen i els ciutadans paguen les conseqüències, sembla que sempre hi ha una excusa. Però responsables, no. I la gent ja n’està fins al capdamunt.

Cada vegada arriben a Catalunya més pacients de fora que ja tenen diagnosticada una malaltia greu i que venen expressament aquí per rebre tractament a la nostra sanitat pública. I no arriben per casualitat. Hi ha circuits que faciliten aquests desplaçaments. Metges dels països d’origen que recomanen venir aquí i agències que organitzen els viatges, indiquen a quin hospital han d’anar i expliquen com accedir als recursos disponibles. Aquests pacients passen els controls fronterers i embarquen en avions amb signes evidents de malaltia, sense que s’activin mesures per avaluar si poden viatjar o si cal impedir-ne l’embarcament. Aterren a Barcelona i van directament de l’aeroport a urgències. Allà comença un procés que pot comportar ingressos, operacions, trasplantaments i tractaments de mesos o anys. Turisme sanitari a gran escala. I mentrestant, què passa aquí amb la nostra sanitat? Saps quantes persones van morir el 2024 mentre figuraven a les llistes d’espera quirúrgiques? 2.151 persones. I saps quantes en sumem en l’última dècada? 18.682. Un increment del 80%. 209.986 persones esperaven una intervenció quirúrgica a febrer de 2026. Amb una espera mitjana de gairebé cinc mesos. Per una operació, una prova diagnòstica o una consulta externa, gairebé un milió de persones estan atrapades, avui, en les llistes d’espera. Sí, això també està passant a Catalunya i també se’ls ha anat de les mans. Visca la gestió!🥂

50 detinguts, 43 empresaris i una xarxa que hauria guanyat més de 3 milions d’euros facilitant l’entrada irregular d’immigrants amb contractes falsos. Peró que el 2014 ja hi hagués una polèmica per la participació organitzada de ciutadans pakistanesos a les primàries del PSC que va guanyar Jaume Collboni. Deu ser una casualitat, oi? Bah, percepcions!

Tràfic de persones, tràfic de nens, milers de milions en irregularitats, fundacions pel mig, compra de pisos i pederàstia. A la DGAIA mantenien places ocupades sense tenir usuaris reals. Joves assignats que alguns educadors no havien arribat a conèixer mai. Habitacions buides que computaven com a places actives i serveis que continuaven cobrant per elles. Gairebé dos anys. I Salvador Illa, callat. Menors pel mig. Diners públics pel mig. Ni explicacions. Ni responsabilitats. Ni vergonya política. Que no caigui en l'oblit. Que no ens facin passar pàgina. Compartiu-ho. Que no puguin tapar-ho.