SETEMBRE

Treure la làpida de Fàvila de l'any 737 a Cangues d'Onís com a prova dels "1.200 anys de continuïtat legislativa d'Espanya" és un autogol històric de proporcions bíbliques. Analitzem què diu realment aquesta pedra i per què enfonsa la teva tesi: * UNA LÀPIDA PRIVADA ON NO APAREIX NI ESPANYA NI CAP TÍTOL DE REI Si t'haguessis llegit el text llatí gravat a la làpida de la capella de la Santa Creu (737), sabries que ni anomena Espanya, ni Toledo, ni els visigots, ni cap llei, i que Fàvila ni tan sols es titula "Rex" (Rei), sinó un simple "famulus Christi" (servent de Crist) que dedica un petit temple familiar amb la seva dona Froiliuba i els seus fills al costat d'un dolmen megalític. Presentar la inscripció votiva d'un cabdill muntanyenc local com la prova d'un "Estat espanyol" amb continuïtat legislativa des del 737 fa riure qualsevol epigrafista i historiador seriós. * DATACIÓ PER L'ERA HISPÀNICA NO VOL DIR "ESTAT ESPANYOL" Dius que té "datació hispanogoda" perquè posa "Era DCCLXXV" (Era Hispànica 775, any 737). Confondre un calendari romà antic amb una unitat política o legislativa és com dir que avui tots som ciutadans de l'Imperi Romà perquè fem servir el calendari Julià/Gregorià, o que Portugal i Castella eren el mateix Estat a l'Edat Mitjana perquè tots dos dataven els pergamins per l'Era d'August. A Catalunya, en canvi, des del segle VIII i IX datàvem pels anys dels reis francs i de l'Encarnació, mirant cap a l'Europa carolíngia. * LA CONTINUÏTAT NEOGÒTICA ERA UNA INVENCIÓ DEL SEGLE IX (I NO DEL 737) Tota l'arqueologia i la historiografia moderna (des de Barbero i Vigil fins a Besga Marroquín o Escalona) han demostrat que el mite de la "continuïtat visigòtica de Toledo a Astúries" no existia el 737 amb Pelai i Fàvila: va ser una invenció ideològica fabricada cent cinquanta anys més tard a la cort d'Alfons III (Cròniques d'Albelda i d'Alfons III, cap a l'any 881-883) per intentar legitimar l'expansió del Regne de Lleó apropiant-se del cadàver del regne visigot de Toledo. * MENTRE VOSALTRES RECLAMÀVEU EL LIBER IUDICIORUM VISIGOT, CATALUNYA EL PROHIBIA PER LLEI I aquí tens la diferència jurídica abismal entre el vostre mite asturià i l'Estat de dret català: mentre la monarquia asturlleonesa i castellana va acabar recuperant el Liber Iudiciorum visigot (Fuero Juzgo) per justificar l'absolutisme reial on la voluntat del monarca estava per sobre dels súbdits, Catalunya va néixer trencant amb aquest passat autoritari. Primer amb els Usatges de Barcelona (s. XI-XII) i després a les Corts de Barcelona de 1251 (recollit al Volum III de la Compilació de 1704, Llibre I, Títol VIII, Const. I), on Jaume I i els Braços van prohibir explícitament i a perpetuïtat les lleis gòtiques i toledanes a tot el territori català per blindar el nostre propi sistema pactista. Menys confondre la làpida d'una ermita asturiana del 737 amb el BOE i més llegir les Constitucions que van prohibir el dret visigot a casa nostra: de la Llei Catalana de 1706 a la Quarta Compilació! Visca les Constitucions de Catalunya!