Al costat dels comerciants i de les persones que rebutgen aquestes escenes. Això no és França. Ni volem que ho sigui. Què estàs fent president @salvadorilla ?

Nosaltres hem defensat amb serenitat, arguments i decrets propis la solució, des de la centralitat política, al repte de l’habitatge. I la centralitat –tan menystinguda en temps d’extrems polaritzats– consisteix a trobar una solució que protegeixi les dues parts, sense escollir quina família deixem desemparada. Defensar que una habitació no és un habitatge digne o que el propietari d’un pis no ha de substituir l’Estat si el llogater no paga, és pur sentit comú. Però el sentit comú fa anys que es va exiliar. No ens intimida el xantatge dels extrems. No busquem la derrota de ningú. Volem una solució al problema. Però això, en temps de propaganda, importa a molt poca gent. O potser a la majoria? Les urnes, demà o més endavant, ho decidiran. 📑 Article: ara.cat/opinio/decret-d-habi…

No defenso el mateix model de país que Ione Belarra, Pedro Sánchez, Yolanda Díaz o Gabriel Rufián. De fet, no defensem ni el mateix país. Això és un fet. I en un país normal hauríem de poder defensar projectes radicalment diferents sense ser assenyalats ni insultats per fer-ho. Per molt que menteixin i cridin, nosaltres assumim el risc de continuar defensant allò que històricament ens ha fet grans com a país. Un model català radicalment oposat a la Veneçuela espanyola en què alguns volen convertir Catalunya. Mentre els nostres vots comptin, no passarà. Tenim propostes concretes per afrontar el greu problema de l’habitatge, basades en mesures que ja s’apliquen en altres països europeus. Les tenen sobre la taula. Si realment volguessin protegir les persones, collar els fons voltor i reactivar l’habitatge, ja ho haurien fet. Han tingut vuit anys.