Arnau Cangròs i Alonso

Les escoles que vulguin limitar l'ús de la IA generativa de Google als seus centres es trobaran aviat amb un ultimàtum d'aquesta empresa. Quin? Doncs o bé activen Gemini i la resta de funcions d'IA o perdran completament l'accés a Google Search per als seus estudiants. El seu argument tècnic és que la cerca i la IA generativa estan profundament integrades però, en realitat, l'efecte pràctic no deixa de ser una coacció des d'una posició dominant a les escoles (des de Google Classroom fins a Chrome i ara amb Gemini). Vol dir això que les escoles hauran d'acceptar que, per poder buscar informació bàsica hauran d'utilitzar uns motors de cerca on hi hagi IA generativa que pot al·lucinar, distreure o, com adverteixen alguns experts, fomentar la dependència cognitiva? Realment, el mètode és revelador ja que Gemini es va introduir a Google Classroom a l'estiu, amb les escoles tancades, i activat per defecte llevat que algú trobés la casella per desactivar-lo. Ara s'elimina fins i tot aquesta opció i es diu que es dona control als líders escolars en una altra clau de volta del llenguatge tecnològic (quan el control real seria permetre cerca sense IA i una implementació gradual i supervisada). De nou, la qüestió no és si la IA ha de tenir cabuda a les escoles, sinó qui decideix com i amb quines salvaguardes. Google no és una autoritat educativa sinó una empresa que ven publicitat. Per tant, permetre que una empresa que acumula sentències per abús de posició dominant utilitzi el control sobre la infraestructura bàsica de la informació per dictar condicions pedagògiques no és innovació, ans al contrari, és estendre el seu model de negoci fins a l'últim racó, també de la infància.