Parlem clar. Els disturbis d’aquest cap de setmana passat a plaça Catalunya són d’una naturalesa completament diferent de qualsevol altra cosa que hàgim viscut al país fins ara. Parlem clar: Estem parlant d'una majoria de menors i joves immigrants, de primera o segona generació. Estem parlant de joves mobilitzats per xarxes socials, per grupuscles d’obediència desconeguda. Podeu fer totes les hipòtesis que vulgueu, des de Rússia, els Estats Units, Israel, fins i tot el Marroc. Estem parlant de mobilitzacions que són rèplica i ona expansiva de totes les mobilitzacions amb el mateix perfil, és a dir, joves immigrants, a totes les grans capitals europees. I el tractament que s’ha de donar a aquestes mobilitzacions ha de ser dur, perquè anticipen un problema estructural, com el que té França amb les segones i terceres generacions d’immigrants nord-africans dels anys setanta i vuitanta, que viuen en ghettos a les banlieues, que no tenen cap sentiment de pertinença a la República francesa, que no tenen cap adhesió a un sistema de valors com és l’occidental. Amb això s’ha de ser molt taxatiu i tallar-ho en el moment en què encara és gestionable. Aquests dies sortien estadístiques que més de la meitat de la població jove de Catalunya és d’origen migrant. Hi ha petits signes, petits senyals, però que envien missatges molt poderosos sobre com es fan les coses i què és tolerable i què no és tolerable. Hi ha hagut un centenar de detinguts. La jutgessa em sembla que els ha alliberat amb un advertiment: que la pròxima vegada aniran a presó. Alguns han acabat al trullo. S’hauria de parlar molt clarament de la responsabilitat dels pares, i aquest centenar se’ls hauria de fer servir per a escarni públic, per educar una societat en un sistema de valors, en un sistema de convivència que és molt clar: Aquí, s'hi viu i es treballa. I ho fem en català. Aquí, a Catalunya, no fem pillatge, no robem comerços i, quan guanya el Barça, ho celebrem de forma alegre, no com es celebren les victòries del PSG al centre de París. Prou. Parlem clar. (Abans de criticar-me o dir-me xenòfob, estic segur que la gran majoria de nous catalans suscriuen fil per randa les meves paraules)