Albert Castany retweeted
Vatrus sou molt joves, però fa 9 anys la dreta i l'esquerra espanyola naven junts a les manis contra Catalunya, van votar el 155 i van perseguir i reprimir als catalans de dretes i d'esquerres.
Ah i fa només 7 anys, l'esquerra espanyola ens estava rebentant a l'aeroport i a Urquinaona.
I l'esquerra i la dreta espanyola han executat la mateixa enginyeria demogràfica per diluir la identitat i la llengua catalana.
Això és l'únic que ens hauria d'importar, la resta són ximpleries per distreure'ns. – at Sant Adrià de Besòs, España
Albert Castany retweeted
Aquí no ho publicarà ningú, xò a la premsa europea s’anuncia: “Espanya no es d fiar amb les teves dades fiscals”.
Espanya ocupa el lloc 24, d 27, a l’Index d complexitat fiscal d la UE.
Aquesta complexitat comporta una pèrdua d 21.900 milions €, el 1,3% dl PIB. Quin desastre!
Albert Castany retweeted
Una part de l’esquerra ha construït un relat interessat segons el qual Catalunya no tenia classe treballadora abans de les grans onades migratòries.
La Revolució Industrial, el proletariat català, la vaga de la Canadenca i la Barcelona de la Rosa de Foc no existeixen als seus diccionaris.
Com si tampoc hagués existit la immigració del camp català cap a Barcelona.
Això ajuda a entendre per què alguns partits no tenen representació més enllà de Barcelona.
Los barrios populares de Barcelona los construyeron la gente trabajadora migrante que vino de Extremadura o Andalucía, y ellos también vinieron a trabajar sin ningún tipo de ayuda. Esperimentaron la discriminación de ser considerados de segunda clase y cuando ahora escuchan discursos racistas en sus barrios salen a decir no, aquí no.
Albert Castany retweeted
Alguns barris van ser construïts per la immigració espanyola dels 50s, clar. Com molts d'altres ho van ser per les classes populars catalanes, molt sovint sorgides de la immigració camp-ciutat dins de Catalunya. Menys consignes neo-lerrouxistes i més llegir història del país.
Los barrios populares de Barcelona los construyeron la gente trabajadora migrante que vino de Extremadura o Andalucía, y ellos también vinieron a trabajar sin ningún tipo de ayuda. Esperimentaron la discriminación de ser considerados de segunda clase y cuando ahora escuchan discursos racistas en sus barrios salen a decir no, aquí no.
Albert Castany retweeted
AIXÒ ES FALS, I JA N’HI HA PROU D’AQUEST COLOR!
HI HAVIA I HI HA MOLTS CATALANS QUE HAN ESTAT I SON GENT TREBALLADORA, I SEMPRE HAN VINGUT PERSONES A TREBALLAR!
ELS MEUS ANCESTRES VAN VENIR AL SEGLE XVI DEL NORD D FRANÇA PER A GUANYAR-SE LA VIDA, I EL MEU PADRÍ PATERN ERA FUSTER!
Los barrios populares de Barcelona los construyeron la gente trabajadora migrante que vino de Extremadura o Andalucía, y ellos también vinieron a trabajar sin ningún tipo de ayuda. Esperimentaron la discriminación de ser considerados de segunda clase y cuando ahora escuchan discursos racistas en sus barrios salen a decir no, aquí no.
Albert Castany retweeted
És molt graciós que en Martín ens expliqui que Madrid ha crescut tant en PIB per càpita gràcies a l'arribada de llatinoamericans treballadors, i no dels ganduls, quan ell sap tan bé com jo que molts dels llatinoamericans més ambiciosos i qualificats prefereixen emigrar als Estats Units, no a Espanya.
Encara és més graciós que atribueixi aquest creixement a la immigració llatinoamericana quan les dades oficials del Ministeri de Treball indiquen que els treballadors de nacionalitat americana guanyen, de mitjana, MENYS que els africans que tant critica (18.725,6€ vs. 18.951,1€), un 28% menys que els europeus comunitaris (25.950,8€) i un 35% menys que els espanyols (28.662,5€).
I que, en canvi, obviï el forat negre en què s'ha convertit Madrid, absorbint bona part de l'activitat econòmica i productiva del seu entorn per construir el «Gran Madrid» a cop de talonari públic, en un joc de suma zero absurd i desastrós per a Castella. I tot plegat, mentre els madrilenys es veuen obligats a pagar preus de Nova York per un catau sense finestres al barri de Salamanca...
A Catalunya, Martín, tenim molts problemes a resoldre, però molts d'ells són circumstancials i reversibles.
El que em sembla d'una arrogància i una ignorància extraordinàries és que tinguis la barra de qualificar de «càncer nacionalista» la societat catalana, que ha fet aportacions a la cultura, la ciència i el progrés de la humanitat que molts països sencers no han estat capaços d'igualar.
Veuràs, episodis de decadència similars, i de molt pitjors, els hem viscut multitud de vegades al llarg dels últims tres segles. I, malgrat tot, Catalunya és el bressol de figures com Miró, Tàpies, Dalí o fins i tot Picasso, inexplicable sense Barcelona; arquitectes com Gaudí i Domènech i Montaner o urbanistes com Ildefons Cerdà; cuiners com Ferran Adrià, els germans Roca o Carme Ruscalleda, que han revolucionat la gastronomia mundial; esportistes com Kilian Jornet, Toni Bou o Marc Márquez, que dominen amb mà de ferro les seves respectives disciplines, i una institució com el Barça, amb una Masia única al món que, de la mà de Cruyff, ha format generacions de futbolistes guanyadors extraordinaris; científics de talla mundial com Joan Oró, Ramon Margalef, Valentí Fuster, Joan Massagué o Josep Baselga; i una tradició industrial i emprenedora que, des de la Revolució Industrial fins avui, ha estat capaç de construir multinacionals com Grifols, Puig, Mango, Fluidra o Hipra i convertir Catalunya en un dels pols industrials, científics i tecnològics a Europa.
I per si tot això fos poc, fins i tot vam tenir un paper destacat en el naixement de la teva Argentina independent! Dos catalans de Mataró, Domènec Matheu i Joan Larreu, van formar part de la Primera Junta de Govern de 1810, i Blai Parera, format a Catalunya, va compondre la música de l'himne nacional argentí. Ironies del destí...
I tot això no és fruit de la casualitat. És el resultat d'una societat amb una identitat pròpia, una cultura del treball, una tradició associativa i una capacitat extraordinària de generar talent, innovació i riquesa, fins i tot en les circumstàncies més adverses, com ho és pertànyer a un Estat fallit com Espanya.
Per això, Martín, no confonguis els problemes conjunturals de Catalunya amb una decadència irreversible. Els governs passen, les polítiques canvien i els cicles econòmics es capgiren. Però el talent, la cultura, les institucions i la tradició emprenedora d'un país no desapareixen d'un dia per l'altre.
Catalunya no és el producte d'una conjuntura política ni d'un cicle econòmic favorable. És el resultat de segles d'història, d'una societat que ha estat capaç de reconstruir-se després de guerres, derrotes, dictadures i tota mena d'adversitat i de tornar a situar-se a l'avantguarda del progrés europeu una vegada i una altra.
Fa segles que ens doneu per acabats. I fa segles que us equivoqueu. Tranquil, @martinvars, que Catalunya continuarà produint genis, empreses i riquesa molt després que les teves lliçons sobre la nostra decadència hagin caigut en l'oblit.
Cuando llegué en el 95, España era un gran país y una inspiración. Hoy es un país en decadencia, con una excepción: Madrid, que a diferencia de Barcelona, Bilbao y tantas otras, ha ido a mejor.
En el 95, Cataluña era la primera economía de España. Hoy lo es Madrid, con el 20% del PIB y 47.220 euros por habitante, frente a 42.492 en el País Vasco y 39.199 en Cataluña.
¿Por qué Madrid se libró de la decadencia? Porque aunque por toda España casi nadie tiene hijos y hace falta inmigración Madrid recibe sobre todo inmigración compatible: venezolanos, colombianos, peruanos y ecuatorianos, que ya hablan español y comparten nuestra cultura y religión. Porque Madrid da menos ayudas sociales y así atrae a los menos vagos. Porque cobra menos impuestos incluyendo el del patrimonio que ahora el socialismo le roba pero que esperemos que pronto se rectificará. Porque tiene más ética de trabajo en promedio. Y porque vota a la derecha: el PP gobierna Madrid desde 1995, el año en que llegué y la derecha atrae a menos vagos.
Mi esperanza es que en estas elecciones toda España gire a la derecha y termine con el cáncer socialista y nacionalista. Los socialistas crean una sociedad de vagos quejicas y así destruyen el mismo estado de bienestar que dicen defender. Los nacionalistas viven llorando de no tener su país aunque tienen enormes autonomías y apilan chiringuitos inútiles que hunden su economía sobre regulada.
Que se acabe el vago, sea español o extranjero. Estado de bienestar solo para los niños, los enfermos y los ancianos. El resto, a trabajar.
Solo trabajando se construye un gran país. Así era la España que conocí en el 95, y así espero que sea la del futuro.
El 29N, a votar a la derecha y a terminar con el tumor socialista.
Albert Castany retweeted
Si estàs sol davant dl poder i comets una infracció,x petita q sigui, et caurà una sanció i s’aplicarà el principi d desconfiança.
Xò si actues amb un gruix d gent, i cometeu una infracció,fins i tot gran, no se us aplicarà cap sanció i us faran confiança, si sou propers al poder
Albert Castany retweeted
Informacio rellevant segre.com/ca/opinio/col-labo… “deixem q sigui Lleida la ciutat catalana q presumeixi d tenir el claustre gòtic + gran dl món medieval en una catedral.”
El claustre gòtic + gran dl món és el d la Seu Vella d Lleida, i els catalans ho hauríem d saber! @TuroSeuVella
Albert Castany retweeted
Faltes a la veritat, José Pablo. No convideu tothom. Heu dit sí a Vox i no a @JuntsXCat. Heu convidat al PSOE, a Frente Amplio, a ERC, a PP i a Podemos. Espero una rectificació, perquè sinó estarem parlant de censura d'un mitjà públic que paguem entre tots.
Muchos diréis que bastaba con decirles que no. Pero en RTVE no regalamos excusas a nadie para gritar censura ni creamos mártires en un teatro.
Seguramente no fue el escenario ideal para el talento de David, y nos invita a la reflexión, pero es fácil ser "capitán a posteriori".
Si ante una frase como "vas a necesitar suerte", algunos prefieren quedarse en el oportunismo para linchar a David y a la televisión pública, demuestran que les preocupa más el desgaste del formato que el fondo de lo que se escuchó anoche.
Todo mi apoyo a David y a su equipo.
Albert Castany retweeted
Atès q, il·legalment, s'ocupa l'espai públic a la Plaça d Catalunya, sense q @barcelona_cat i @interiorcat facin res, desenes d petits productors d oli d tot Catalunya q havien contractat stands x presentar el seu producte en aquell indret se'ls envia a Glòries. El món al revés!
Albert Castany retweeted
Segons CCOO aquesta vaga de dimecres és per exigir al FUTUR govern q atenguin les reivindicacions dels treballadors.
O sigui, l'actual govern que pel q sembla no ha atès les reivindicacions, anima a fer vaga perquè el futur govern faci el que no han fet ells.
Hostia, genial!!!!
Albert Castany retweeted
Quan entre l’independentisme i Ciudadanos, electoralment, el PSC estava al mig, també us vau enretirar per no fer nosa? Ah, no, és cert: vau ajudar Ciudadanos, contra el català i l’autodeterminació.
Junts no pot estar al mig el #29N.
El PP va contra el català i l’autogovern i Vox vol espanyolitzar Catalunya.
Entrevista a @elnacionalcat.
elnacional.cat/ca/politica/i…
Albert Castany retweeted
Per al dia 11, CCOO i UGT han convocat una vaga general a favor del govern.
Els mateixos UGT i CCOO que no van voler saber res de la vaga del 3 d'octubre de 2017.
El dia 11 hem de tenir un "record" molt especial per a ells i els seus objectius.
Albert Castany retweeted
Yolanda Díaz: "Todo el mundo a la huelga...Viva la huelga general".
La ministra de Treball convocant els treballadors a aturar el país… que ella mateixa governa. És esperpèntic!!Ja no saben si governen, fan campanya o es manifesten contra ells mateixos.
Albert Castany retweeted
Des del primer dia, la Míriam Nogueras va decidir fer les rodes de premsa al Congrés en català.
Li van advertir que els periodistes marxarien. I així va ser durant gairebé un any: sales buides, rodes de premsa sense gravar i poca repercussió.
Va persistir. Avui, fer rodes de premsa en català a Madrid és una normalitat.
Explica en profunditat aquesta anècdota al Cafè de l’Eixample.
@H28GRACIA
Qui hi ha darrere la portaveu de Junts a Madrid Míriam Nogueras?
Avui us comparteixo un nou capítol del Pòdcast El Cafè de l'Eixample que va més enllà de la política.
Els seus orígens, la família, la maternitat, les experiències que l'han marcada i algunes anècdotes que encara no coneixíem.
🎙️ També disponible a YouTube!
youtube.com/watch?v=lLWcJz42…
Albert Castany retweeted
Quan se sap el camí -la independència- i es té memòria, s’encerta amb cada paraula. Escolteu-lo. Grandíssim, @vadorverges
Albert Castany retweeted
Parafrassejant Josep Anselm Clavé, ‘instruiu-vos i sereu lliures’ (i una mica menys espanyolots).
No és una bona idea posar un analfabet a parlar de lletres i números (com a mínim, que el que li va escriure el llibre li corregeixi els tuits):
1. En català no existeix la paraula ‘vivenda’, és un castellanisme, la paraula correcta és ‘habitatge’ (també li pot explicar en Tardà que en té uns quants i potser sap com anomenar-los).
2. És de molt poc nivell intel·lectual -també quadra amb aquest illetrat- parlar de coincidiències de vot perquè poden tenir raons completament oposades, però el problema de parlar de xifres quan no aprovaria ni un examen de mates de secundària es que parla de 8 coincidències de vot de Junts amb Vox… però segons les votacions registrades al Congreso aquesta legislatura, ERC i Vox han coincidit 367 vegades (i ERC i PP encara més: 565 coincidències).
Mai ens cansarem d’insistir que l’analfabetisme no té perquè ser una fatalitat per qui té temps i mitjans.
Albert Castany retweeted
Matías Carnero, president d’@ugtcatalunya i del comitè d'empresa de @tuSEAT: “Llorado se fue Puigdemont en el maletero. Y no se si cagao y meado”.
Tot l’auditori socialista aplaudint. Era el teloner de @salvadorilla, que l’ha aplaudit i abraçat després dels insults.

























