'Contra Antígona' al @teatrelliure intenta innovar amb la presència d'un cor que és merament decoratiu i no suma. D'altra banda, l'obra no m'ha interpel·lat. Esperava una mica de discòrdia i que aprofundís en el debat política/emocions, i malaurament, no ha anat més enllà🏛️
'Èdip i Antígona' al @teatrenacional narra tres de les tragèdies de Sòfocles (Èdip Rei, Èdip a Colonos i Antígona). Una proposta fluixa i desigual a nivell interpretatiu. A més, hi ha problemes amb la dicció que dificulten seguir l'obra. Destaquen la Kathy Sey i el Moha Amazian.
'Els estunmen' al @teatrelliure o una altra anada d'olla d'Albet i Borràs. Una oda excessiva i inversemblant a la violència i la 'masculinitat', que homenatja als dobles d'acció pel camí. Hi ha intenció, m'ha fet reflexionar en certs aspectes, però no és la seva millor obra.
'Batecs' al @teatrenacional un encreuament d'històries sobre la maternitat, el dol perinatal, els problemes durant la gestació, el dret a ser mare o a escollir no ser-ho i el judici social. No és una obra rodona, però dona visibilitat a temes dels que costa parlar.
L’adaptació de ‘Permagel’ d’Eva Baltasar arriba a l’@EspaiTexasBcn. Maria Rodríguez Soto interpreta amb prou airesa un monòleg de contrastos i emocions, irònic però sense sorpreses.
‘El barquer’ de Jeff Butterworth al @teatrelliure, un relat familiar ambientat a l’Irlanda del Nord dels anys 80. Drames familiars, política i un gran elenc molt ben dirigit.
‘Riure Caníbal’ del col·lectiu Las Huecas, al @teatrelliure, una burla agosarada de l’extrema dreta europea.
‘AI! La misèria ens farà feliços’ de Gabriel Calderón al @teatrelliure ens parla d’un futur distòpic on l’IA s’acaba apoderant de les nostres feines (en aquest cas centrat en el mundillo reatral). Unes interpretacions molt bones i divertides de Carreras, Arquillué i Conejero 🎭
‘Los nuestros’ de Lucía Carballal en el @teatrenacional y el peso de los vínculos, de nuestra propia historia, de la frustación, los miedos y el dolor. “Poco a poco, dónde no había nada, empezó algo…”
‘Little Women’ al @teatrelliure s’inspira molt lliurement en el clàssic, posant el focus en la pressió estètica i la hipersexualització de la dona des de petites. Malauradament, el muntatge és estrambòtic i sense una dramatúrgia que faci de fil conductor. Un treball corporal🔝
‘Nodi: de gossos i malditos’ al @parcsandaru @BcnDCultural una autoficció documental senzilla però honesta, que desenmascara el romanticisme d’una generació. Moukhles, Ferrero i Sentís ho fan bonic 🎤🎶
‘El tiempo todo entero’ de Romina Paula i la Compañía El Silencio al @teatrelliure @temporadaalta ha estat una petita gran troballa. El pas del temps, la fragilitat, la por i la immutabilitat. Molt bones interpretacions i dramatúrgia 👩🏻💻🎶
En @DafnisBalduz fa una interpretació excel·lent i plena de matisos a ‘Qui va matar al meu pare’ d’Édouard Louis al Heartbreal Hotel @PauRocky @SixtoPazTeatre Un monòleg colpidor, que deixa empremta.
La primera part de ‘El mestre i Margarita’ al @teatrelliure m’ha flipat. La segona perd molta força. Tot i que hi ha parts més feixugues, l’adaptació compleix. Francesc Garrido ho borda. Nil Cardoner, Carlota Olcina i Xavi Sáez 🔝
‘El meu germà, Bernard’ de la Cia. La Segona Millor a la @salabeckett m’ha ofert un vespre d’apropament a la figura del geni Bernard-Marie Koltès. Em confeso enlluernada amb el seu univers des de fa anys, sent Roberto Zucco un dels meus textos preferits.
Començant la temporada teatral amb ‘Del fandom al troleig. Una sàtira del bla bla bla’ a la @salabeckett 💉 Sens dubte un bon muntatge, amb escenes delirants, que carrega contra la societat actual sense pietat.
Esplendido y magnético Francesco Carril en ‘Los brutos’ @grecfestivalbcn @teatrelliure, una historia de autoficción acerca de un chico de barrio que deja esa vida atrás para triunfar como guionista. Tránsito, pérdidas y cierta nostalgia 🎞️
Magnífic Joan Carreras a ‘Grand Canyon’ de Pompermayer a @La_Villarroel 🔥 La història d’un antiheroi, que ens parla de somnis, de redimir-se, d’amor, de por i de sacrifici. Encara som a temps de canviar les coses? De fer allò que veritablement volem?
‘El Monstre’ de Josep Maria Miró a la @salabeckett @grecfestivalbcn es va construint en la foscor, poc a poc, cuidant cada paraula. La por, la mentida i els ‘monstres’ del dia a dia, amb els que convivim. Al final, però, he acabat perduda 🦊
