Gian-Lluis Ribechini retweeted
1/
Dimarts: 66%.
Dimecres: 25%.
Dijous: 66%.
Són els serveis mínims dels trens de Rodalies en tres dies consecutius d’aquesta setmana. Els firma la mateixa Generalitat.
El dimecres és la vaga general. La que la Generalitat i el PSC volen que triomfi.
A Madrid (on no se’ns ha perdut res excepte 23.000 milions anuals) els serveis mínims són uns altres.
Això no és un error de càlcul. És el disseny que demostra la 🧵👇
ALT Targeta 1200x1200 del Menjòmetre: Catalunya garanteix un de cada quatre trens en hora punta (25%, 7,5 hores) i Madrid tres de cada quatre (75%, tot el dia); fora de punta, Catalunya no fixa cap mínim i Madrid manté el 50%.
Gian-Lluis Ribechini retweeted
16/
I l’última dada, que és la més incòmoda.
Aquesta filtració l’hem oferta fa hores. Cap mitjà l’ha volguda publicar.
Mireu qui els subvenciona i ja teniu la segona meitat de la història.
Per això ho estàs llegint aquí.
Dóna suport al Menjòmetre aquí: menjometre.cat/contribueix
Gian-Lluis Ribechini retweeted
Això és de fa dos dies, no de fa dos segles.
Avui tothom parla de Montse Mínguez i el PSOE. Fa dos dies, quan ja se sabia tot, tot, la Vanguardia parlava de la caspa ontològica dels Tigres de Birmània i no d’aquest cas.
No sé com ho veieu vosaltres, però em sembla tan evident que els mitjans son part del problema i no de la solució, que seguir així és inviable.
Nois, acabo d’al·lucinar. Però no parlo de les al·lucinacions pròpies de les IAs. No, parlo d’al·lucinacions humanes. He revisat el scroll infinit de @LaVanguardia per veure com tracten el cas de la Montse portaveu i… no el tracten. No surt. Ni en un breu. No existeix. No ha passat. Aquest fil porta 15.000 visualitzacions pero La Vanguardia, Rac1, Catalunya Ràdio NO EN PARLEN. Sabem que la nora de trump no sé què, però no que la portaveu del PSOE te una parella amb un fons voltor. Vam saber fins el paroxisme que la filla de @orriolsderipoll havia entrat a la policia. Vam saber, fins suar sang, que Xavier Trias tenia un no-compte a Suïssa. Però NO PODEM SABER que el principal argument de vot del PSOE es desfà com un terró de sucre. Humans, especialment si sou humans catalans, penseu fer-hi alguna cosa?
Gian-Lluis Ribechini retweeted
Cap a una nova forma de corrupció.
Darrerament estem normalitzant comportaments en política que no hauríem de tolerar.
Tots tenim clar què és la corrupció econòmica: un polític que cobra comissions, desvia diners públics o s’enriqueix gràcies al seu càrrec. És inacceptable i, afortunadament, sabem identificar-la i condemnar-la.
Però hi ha una altra forma de corrupció de la qual parlem molt menys. Una corrupció que no necessita sobres ni comptes a Suïssa. Una corrupció que no busca l’enriquiment personal, sinó la perpetuació d’un partit en el poder, encara que sigui a costa de l’interès general.
Parlo de la corrupció institucional.
El concepte, desenvolupat entre d’altres pel jurista Lawrence Lessig, descriu com les institucions poden acabar subordinades a interessos que les allunyen de la finalitat per a la qual van ser creades.
Quan un govern pren decisions pensant més en la seva supervivència electoral que en el benestar dels ciutadans, podem estar davant d’aquesta forma de corrupció.
Quan justifica qualsevol decisió des d’una suposada superioritat moral, advertint-nos que, si no governa ell, vindran les dretes o l’extrema dreta, com si l’esquerra i l’extrema esquerra estiguessin exemptes de dogmatisme i populisme, està convertint la por en un instrument d’autopreservació.
Quan amaga informació desfavorable, manipula el relat o intenta desacreditar indicadors independents, com hem vist en les controvèrsies sobre els informes PISA, cal preguntar-se si està protegint l’interès general o la seva reputació política.
Quan utilitza les subvencions públiques per assegurar-se la fidelitat de sindicats, associacions de llogaters, plataformes i observatoris activistes, si aquesta finalitat es pot acreditar, ja no parlem de participació ciutadana, sinó de clientelisme i captura institucional.
I quan permet el deteriorament de serveis essencials, com Rodalies, mentre dedica més esforços a repartir culpes que a assumir responsabilitats, hem d’exigir explicacions. La negligència no és automàticament corrupció, però pot formar part d’un problema institucional més profund quan la preservació del poder preval sistemàticament sobre la resolució dels problemes.
La corrupció no és només un polític ficant-se un sobre a la butxaca. També pot ser un partit apropiant-se de les institucions per perpetuar-se en el poder.
A Espanya, el PP ha protagonitzat casos gravíssims de corrupció econòmica. Però crec que hauríem d’examinar amb la mateixa exigència les pràctiques de patrimonialització institucional que atribueixo al PSOE i, especialment, al PSC.
La meva tesi és que determinats comportaments d’aquests partits mereixen ser analitzats com a possibles exemples de corrupció institucional, i no simplement com a errors de gestió.
Perquè un govern no és propietari de les institucions. N’és un administrador temporal, al servei dels ciutadans.
I quan un partit confon governar amb perpetuar-se, la democràcia té un problema que no hauríem de continuar normalitzant.
Que passeu un bon Dissabte.
💚 Like & RT, si us plau.
Gian-Lluis Ribechini retweeted
Des del 3 d’abril del 2025, els jutges de pau de Catalunya ja no et poden casar.
Ara una diputada d’ERC al Congrés reconeix que va ser un error.
Ho va fer la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, la de l’«eficiència» de la justícia. Va convertir els jutjats de pau en oficines de justícia als municipis i, de passada, els va treure la competència d’oficiar casaments civils.
Catalunya té 898 jutjats de pau. És una figura del 1855, pensada perquè la justícia arribés als pobles petits, i l’article 108 de l’Estatut la recull expressament.
Ho reconeix Pilar Vallugera, diputada d’ERC a Madrid, en una entrevista a VilaWeb d’ahir, quan plega després de set anys. Segons explica, PSC, Junts, ERC i Sumar hi estaven d’acord: els jutges de pau havien de poder continuar casant. Però el canvi era tan petit que havia d’entrar com a esmena dins d’una altra llei, i aquells textos no van tirar endavant.
El resultat: els jutges de pau no desapareixen, però ja no casen.
Ella assegura que els ajuntaments estan col·lapsats i que la proximitat també servia per detectar fraus. I es pregunta: “Mare de Déu Santíssima, com ho expliques, això, a la gent?”
Un canvi d’una línia, amb tots els grups d’acord, i no es va arreglar. Així també es perd la justícia de proximitat.
A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest i de les solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions.
Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.
Apunta-t’hi de franc: 👉 antiburocracia.cat/newslette…
(Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)
Gian-Lluis Ribechini retweeted
Educació va dir que 591 alumnes de 15 anys havien quedat fora de les PISA. Segons les seves pròpies dades, en van ser 763.
La mostra eren 2.545 alumnes de 51 instituts. Els 591 són els exclosos: els que els centres van deixar fora de la prova per discapacitat o per poc domini de la llengua. Hi has de sumar 172 alumnes que no es van presentar el dia de l’examen. Total: 763, prop d’un 30% de la mostra.
El 172 surt de les taxes de participació de la documentació interna de la conselleria. És un càlcul, no una xifra que Educació hagi publicat. Ho ha revelat Nació, a partir de dades que un professor va demanar per transparència.
I el detall per instituts és pitjor que el total. En un, d’una mostra de 53 alumnes, en van excloure 31 i 3 no es van presentar: van fer la prova 19. En un altre, 25 exclosos i 6 absents: van fer la prova 22.
Educació va enviar als centres un document de 37 pàgines. Deia en quins casos es podia eximir un alumne, però no deia quin era el màxim d’exclosos. L’OCDE el fixa en un 5%. Catalunya va arribar al 23,2%, i sis centres van eximir més de vint alumnes.
La conselleria defensa que les absències són dins dels límits permesos. Amb les exclusions no pot dir el mateix: Catalunya ha quedat fora de l’informe i no tindrà resultats PISA comparables fins al setembre del 2029.
Això és el que em sembla més greu. Segons fonts d’Educació i del ministeri, no es va fer una validació prèvia de les exempcions. La conselleria ja sabia des del març que passava del topall i no ho va fer públic fins al juliol.
Què hauria de passar ara? Que Educació doni explicacions, que hi hagi una investigació independent o que algú n’assumeixi responsabilitats polítiques? Digueu-me què en penseu.
A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions. Però a vegades també m'agrada explicar històries com aquesta i unir els dos mons.
Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.
Apunta-t’hi de franc: 👉 antiburocracia.cat/newslette…
(Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)
Gian-Lluis Ribechini retweeted
Segurament molta gent que diu que “a Barcelona s’ha de construir més habitatge” no ha tingut mai l’ocasió de mirar què significa realment començar una promoció des de zero. De fet, dubto que tinguin cap interès a saber-ho.
Fem-ho fàcil, encara que llarg.
Imaginem que volem construir un edifici modest de 12 habitatges. Res de gratacels, piscines infinites ni marbre de Carrara. Dotze pisos al pitjor barri de Barcelona.
Comencem, doncs, l’aventura de l’especulador capitalista.
Primer necessitem un solar. I un solar no val pel tros de terra que ocupa, sinó pels metres que Urbanisme et deixa construir-hi. Suposem un solar que permet 1.200 m² residencials i que costa 1,7 milions d’euros.
Encara no hem posat una totxana i ja tenim 1,7 milions compromesos, però com que som capitalistes, pam, ja els tenim sobre la taula.
I comprar-lo tampoc és pagar 1,7 milions i marxar amb les claus. Segons qui sigui el venedor i com tributi l’operació, hi haurà IVA o transmissió patrimonial, AJD, notaria, Registre i assessorament. Si la venda està subjecta a IVA, un solar d’1,7 milions genera 357.000 euros d’IVA. Aquest IVA pot ser deduïble per al promotor, però mentrestant algú l’ha de posar sobre la taula.
Benvinguts a la promoció immobiliària. Continuem fent d’especuladors.
Ara anem als pisos.
A Barcelona, en determinades promocions residencials de nova construcció de més de 600 m², el 30% del sostre residencial s’ha de destinar a habitatge protegit. Quina gran estratègia.
Per tant, dels nostres 1.200 m², aproximadament 840 m² podran anar a habitatge lliure i 360 m² hauran de complir el règim de protecció corresponent.
I mireu quina curiositat. El preu màxim de venda de l’HPO de règim general el 2026 és de 2.913,18 €/m² útil. Vinga, va, com que som capitalistes, acceptem el repte.
L’habitatge lliure nou a Barcelona es mou, segons zona i producte, a preus molt superiors.
És a dir, una part important de l’edifici costa pràcticament el mateix de construir que la resta, però no es pot vendre al mateix preu.
Seguim.
Abans de començar necessitarem arquitecte, arquitecte tècnic, enginyeries, estructura, geotècnic, topògraf, coordinació de seguretat, control de qualitat, assegurances, possiblement OCT, constructor, industrials... ja no em poso en el temps que m'ha costat trobar solar. Soc capitalista i puc amb tot.
Encara continuem sense tenir cap pis. I tenim pressa, perquè tenim gent manifestant-se a la plaça de Catalunya.
Arriba la llicència.
A Barcelona, una obra nova paga una taxa urbanística de 4,96 €/m² i un ICIO del 4% sobre el cost d’execució material.
Si el pressupost d’execució material fos d’1,68 milions, només l’ICIO serien uns 67.200 euros.
Ara sí. Posem la primera pedra.
Carai!! Aquests continuen a la plaça de Catalunya. No podem perdre més temps. I ja portem un any amb tota la parafernàlia.
Construir 1.200 m² residencials pot portar fàcilment el cost d’obra cap als dos milions d’euros, segons soterranis, façana, estructura, instal·lacions i qualitats.
Per cert, petita incidència d’obra.
S’hi han presentat uns homes que s’han identificat com a gitanos, amb uns cartells amb una rodona, i, amb molta amabilitat, ens han explicat que podien “vigilar” l’obra perquè no hi hagués problemes. A canvi, naturalment, d’una quantitat de diners.
Hem decidit no contractar aquest peculiar servei de seguretat.
Mala sort. L’endemà ens hem trobat que havien desaparegut dues bobines de cable de coure, diverses eines i material d’obra per valor d’uns quants milers d’euros.
No sabem qui ho ha robat i, per tant, no atribuirem el robatori a ningú sense proves. El que sí sabem és que toca denúncia, reposar material, reforçar la vigilància i afegir una altra factura a l’expedient.
Uns dies més de retard.
Els de plaça de Catalunya continuen esperant els pisos. Nosaltres també.
I el constructor, afortunadament, no acostuma a treballar durant dos anys a canvi de la promesa que un dia ja cobrarem.
Cada mes hi ha certificacions.
Estructura, pagui.
Façana, pagui.
Instal·lacions, pagui.
Fusteria, pagui.
Ascensor, pagui.
I amb el tractament d’IVA que correspongui, per descomptat.
Mentrestant, el banc cobra interessos, perquè tampoc acostuma a participar en aventures immobiliàries per amor a l’arquitectura.
I arribem a una altra paraula preciosa. Tatxan!!!
Inspeccions.
Control del formigó, acer, estructura, impermeabilització, aïllament, instal·lacions, incendis, acústica, eficiència energètica, seguretat i salut, residus...
Quan acabem, encara necessitarem certificat final d’obra, documentació “as built”, habitabilitat, primera ocupació, divisió horitzontal, escriptures, Registre i assegurança decennal.
I durant tot aquest temps el promotor assumeix una cosa molt poc romàntica...risc.
Els de la plaça de Catalunya criden encara més, però nosaltres, sort que som capitalistes i no patim.
Que pugi el ferro.
Que pugi el formigó.
Que una empresa constructora falli.
Que aparegui un problema al subsòl.
Que Urbanisme exigeixi una modificació.
Que els tipus d’interès pugin.
Que el mercat baixi.
Que l’obra trigui sis mesos més.
Que els pisos que pensaves vendre a un preu acabin venent-se per menys.
Fem ara una fotografia molt simplificada.
Solar, 1.700.000 €
Construcció, prop de 2.000.000 €
Tècnics, enginyeries i controls: més de 200.000 €
ICIO i taxes, desenes de milers d’euros.
Finançament, centenars de milers.
Comercialització, assegurances, notaria, Registre, imprevistos...
Quan acabes, una promoció relativament petita pot haver requerit una inversió d’entre quatre i cinc milions d’euros abans d’haver cobrat la major part de les vendes.
Per què ho faria algú? Per guanyar diners. Naturalment.
Arribats fins aquí, fem números senzills.
Entre solar, construcció, impostos, arquitectes, enginyeries, llicències, assegurances, interessos, notaria, Registre i tots els petits regals que ens hem anat trobant pel camí, aquesta promoció ens ha costat aproximadament 4,6 milions d’euros.
Dividit entre 12 habitatges:
uns 383.000 euros de cost per pis. De cost, queda clar?
Abans de guanyar un euro.
Però, és clar, tenim un petit defecte... som capitalistes i ens agradaria guanyar alguna cosa, perquè portem gairebé quatre anys amb això i el club de pàdel no es paga sol.
Porto pràcticament quatre anys amb aquesta aventura. He posat capital, m’he endeutat, he assumit el risc que l’obra s’encarís, que les vendes baixessin, que apareguessin problemes i que qualsevol retard continués fent córrer els interessos del banc.
Va, tampoc demanaré la lluna.
Posem que em voldria guanyar un 15% sobre el que he invertit.
Sobre 4,6 milions són uns 690.000 euros de benefici abans d’impostos.
Dividit entre els dotze pisos:
57.500 euros per habitatge.
Per tant, un pis que m’ha costat aproximadament 383.000 euros l’hauria de vendre, de mitjana, per uns 440.000 euros perquè aquesta magnífica aventura empresarial em deixés aquest 15%.
I encara no m’he quedat els 57.500 euros.
Primer hauré de pagar impostos sobre el benefici.
Després de gairebé quatre anys, diversos milions en joc i unes quantes nits preguntant-me per què no vaig obrir una merceria, això és el que queda de la famosa “especulació”.
Exactament igual que qui obre un restaurant, fabrica sabates, munta una empresa tecnològica o compra una nau per produir cargols.
Si arrisques diversos milions, immobilitzes capital durant anys, signes préstecs, assumes responsabilitats i pots perdre una fortuna si les coses van malament, esperes obtenir un benefici si les coses van bé.
A això alguns li diuen especulació.
L’economia acostuma a dir-ne inversió.
Podem decidir políticament que volem menys benefici privat en l’habitatge. És una opció. Però aleshores hem d’explicar la segona part... qui posa el capital, qui compra el solar, qui paga l’obra i qui assumeix les pèrdues quan el projecte surt malament.
També podem construir massivament habitatge públic.
Perfecte. Aixequem el puny, ens posem la samarreta del Che i ho tenim.
Però tampoc és gratis.
El solar l’ha de comprar o aportar l’Administració. Els arquitectes cobren. Els paletes cobren. El formigó costa diners. Els ascensors també. I si l’habitatge es ven o es lloga per sota del seu cost total, la diferència acaba sortint del pressupost públic.
És a dir, dels impostos o del deute.
No és cap argument contra l’habitatge públic. És simplement comptabilitat.
I això vol dir, al final, més impostos o més deute públic.
Això els de la plaça de Catalunya ho volen?
La discussió interessant, per tant, no és si volem habitatges assequibles. En això és fàcil posar-se d’acord.
Sí, rotundament sí.
La discussió és com aconseguim que se’n construeixin molts més sense convertir cada promoció en una cursa d’obstacles econòmics i administratius.
Perquè si construir habitatges deixa de compensar el risc, no apareixen promotors més bondadosos.
Simplement es construeixen menys habitatges.
I fins aquí la història del capitalista especulador que intentava passejar per la plaça de Catalunya després de quatre anys sense veure ni un duro de benefici, mentre els aventurers acampadors tornaven a les seves feines, sovint de funcionaris, i a final de mes fins i tot cobraven.
Per cert... no soc promotor. Em passo el dia davant de l’ordinador pencant i pago una hipoteca, com molts dels que heu tingut el detall d’arribar fins aquí i llegir-ho.
Gian-Lluis Ribechini retweeted
0/
Ahir vam veure aquesta notícia a @3CatInfo
I ens vam quedar gelats, petrificats, de pasta de boniato.
No nomès perquè Catalunya és el país que menys inverteix en educació (només estan pitjor la Bulgària de l’Stoitxkov i la Grècia del rescat), sinó perquè invertim menys que la mitjana espanyola.
I la notícia, en lloc d’aprofundir en aquesta dada demencial, ens va voler comparar amb Luxemburg. WTF????
Per què no es va centrar amb el que salta a la vista, que Espanya inverteix més que nosaltres?
La pregunta que haurien d’haver explicat els nostres mitjans públics, és per què diantre Espanya ens passa la mà per la cara.
Gian-Lluis Ribechini retweeted
Un dels problemes que tenen els polítics mediocres, com Collboni, és que qualsevol persona mitjanament brillant, i la Maria Nicolau ho és i molt, el deixa retratat fàcilment
I un dels problemes actuals de Catalunya, i d'altres països, és que hi ha molts polítics mediocres manant
🔴 Maria Nicolau: "Collboni ja té supermercats públics. Tenim una xarxa que frega la quarantena de mercats municipals."
La xef remarca que moltes parades són buides i defensa el paper dels productors catalans
#TotEsMou3Cat
▶ 3cat.cat/totesmou
Gian-Lluis Ribechini retweeted
1/
Avui és la Mercè 🎉 i us hem preparat un regal: la factura que pagareu integralment us agradi o no.
Hem obert al Menjòmetre els contractes de la festa major de Barcelona.
L'alcalde Collboni estima les festes. I gastar també. Li encanta fondre els diners del contribuent (en allò que de debó interessa a la gent)
Ara veureu fins a quin punt. 🧵👇
Gian-Lluis Ribechini retweeted
🧨🧨🧨🧨Us asseguro que si llegiu aquest article avui no dormiu. Perquè el que vol Illa és que visquis adormit.
Dimarts, set diaris van sortir amb la mateixa portada del Govern. Les empreses que els editen han rebut 129,3 milions de fons públics des del 2015.
Hem fet la radiografia del sector, i us expliquem com demanar què va costar aquella portada👇
rebost.menjometre.cat/premsa…
Demencial!. La burocràcia ha perdut el Nord.
Quatre gallines a la terrassa d'una casa a Castelló d'Empúries. Els mateixos tràmits que per a una granja industrial, i fins a 3.000€ de multa si no els fas.
Una veïna de Castelló d'Empúries té quatre gallines a la terrassa de casa seva. Ous per a la família, res més.
Quan va anar a l'ajuntament a registrar-les li van dir que calia inscriure-les al Registre d'Explotacions Ramaderes. Com si fos una granja.
El tràmit inclou formularis amb dades personals, la signatura del propietari de l'habitatge si no n'ets tu, i una revisió veterinària de les instal·lacions: poden demanar fotos del galliner o fer-hi una visita.
Un cop inscrita, l'explotació ha de complir un pla d'higiene i bioseguretat: protocols de neteja i desinfecció, control de l'aigua que beuen les gallines i mesures perquè no entrin en contacte amb ocells salvatges.
Tot això, per a quatre gallines en una terrassa.
La norma no és cap invent local: ve d'un reial decret estatal en vigor des de gener del 2024, que obliga a registrar qualsevol explotació avícola d'autoconsum -- fins a 30 gallines - al registre general. Però qui l'aplica a Catalunya, amb formularis, inscripció i visita veterinària, és el Departament d'Agricultura, a través de l'ajuntament.
I si no ho fas? Li van dir que s'exposava a multes de fins a 3.000€, i que el registre s'ha de renovar cada any.
Ella ho resumeix així: «Sento que se'm penalitza per haver volgut fer les coses bé.»
No hi ha diferenciació entre una explotació professional i quatre gallines de terrassa. Demencial.
A la Newsletter d’Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest i, sobretot, de com moure't quan una Administració, una empresa o qualsevol embolic burocràtic et complica la vida.
Cada dia envio un correu perquè entenguis millor què està passant, què convé saber i no hagis d'anar sempre un pas per darrere.
Però ara hi ha un motiu especial per apuntar-t'hi.
Aquest setembre neix el Club Antiburocràcia Catalunya.
Un lloc pensat, entre moltes d’altres coses, perquè, quan arribi el pròxim paper, notificació, reclamació, problema amb una empresa o situació que no tens clara, no hagis de començar de zero ni decidir sempre sol.
I només hi haurà una vegada en què podràs entrar-hi des del principi.
Les persones que ho facin en aquesta primera etapa seran els membres fundadors del Club. I això té molts beneficis.
Si t'apuntes ara a la newsletter, seguiràs tot el llançament, descobriràs com funcionarà el Club i sabràs quan s'obri la finestra per formar part d'aquest primer grup.
Apunta-t’hi de franc: 👉 antiburocracia.cat/newslette…
La newsletter és gratuïta. El Club funcionarà amb una quota mensual i és una cosa diferent.
(Assegura't de posar bé el correu. Després rebràs un correu de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega'l a la safata principal i confirma'l.)
3
66
Gian-Lluis Ribechini retweeted
Festa inaugural per l’eclipsi. Viatget a Lleida i a Tarragona. Solidaritzant-se amb Granada. Fent la piloteta als de l’UGT. Fent una compareixença donant suport als colombians. Parlant de Singapur i donant lliçonetes sobre com Catalunya avança i com Catalunya va bé.
Saps des de quan no s’ha reunit el govern de Salvador Illa amb els representants dels docents?
Des del 13 de juliol.
Ni una reunió, ni una interlocució, ni una sola mostra d’interès.
Per fer el panoli sempre hi ha temps. Per escoltar els qui eduquen i sostenen un dels pilars fonamentals del nostre país, no.
Plega, Salvador @salvadorilla , plega…
Gian-Lluis Ribechini retweeted
🚨 ALERTA DE SAQUEIG: @AlbanoDante76 destapa que entitats de l'escàndol DGAIA usen la crisi de Ceuta com a negoci. Jordi Pascual (Fundació Resilis) demana rebre més menors al Parlament sota criteris de "creixement continu" de mercat. El motiu? Salvar un deute de 30M€ en 500 pisos. (1/2)
Si Xina substuteix la majoria de persones per robots tindrà un problema social que podria solucionar amb el subsidi-clientelar que ja van utilitzar els romans: pà i circ. Sinó pot tenir un esclat social de conseqüències imprevisibles.
La Bolsa se rinde a los robots humanoides: la china Unitree Robotics se dispara más de un 450% en un debut histórico cincodias.elpais.com/mercado…
1
1
65
Gian-Lluis Ribechini retweeted
⭕️ Bon dia!
Habitualment a OCTUVRE dediquem aquests dies d'agost a feines internes i de gestió.
Però el conflicte Espanya-Marroc toca un tema que coneixem molt:
➡️El fosc món del Tercer Sector català.
Per això, hem decidit aturar la feina interna i fer aquest fil.
COMENCEM.
Gian-Lluis Ribechini retweeted
És catxondeo??? És el @234noticies ???
Ah, no que ho diuen en serio!!!!!
🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣
La gent "opta" per ser cada cop més pobre.
El "Pravda" s'està passant!!!!! – at Sant Adrià de Besòs, España
Los estudios demuestran que los españoles optan, cada vez más, por no viajar en agosto y disfrutar de las bondades que ofrecen sus ciudades: verbenas, conciertos y la posibilidad de encontrar aparcamiento y mesa sin reserva elpais.com/icon/2026-08-17/m…
Readers added context they thought people might want to know
"Optar" implica la existencia de más de una opción.
En este caso, al no ser así, El País está utilizando esta expresión como eufemismo de "verse abocado a" por no existir otras opciones para los españoles que quieren irse de vacaciones este agosto pero no pueden permitírselo.
dle.rae.es/optar
Gian-Lluis Ribechini retweeted
Nononono!!! FEIXISTES!!!!
Segons El País (BOE) i El Periódico (DOGC) i demes mitjans que reben fortes subvencions públiques (Ara, Vilawoke, El Nacional....), sense insinuar en cap moment que això influeixi en ells, en tot cas serà que:
La gent OPTA per reduir aquest consum per consciència climàtica i veganisme. – at Sant Adrià de Besòs, España
La subida de precios obliga a más de la mitad de los españoles a recortar su consumo de carne y pescado
libertaddigital.com/libremer…
Gian-Lluis Ribechini retweeted
U: deia que no parlaria fins l'1/9. I ho pensava complir.
Però fa 2 hores m’he cagat en el santcristo gros.
Hee entrat a un super i m'he trobat amb la putamerda del que passa al Penedès
Una safata de raïm.
Ara explico tot el que està equivocat. Enfilall per cremar el país
Gian-Lluis Ribechini retweeted
Aquesta és la violència que patim a Ciutat Vella quan ens volem robar. Cops al cap, estrebades, cops de puny per robar-te el mòbil, la cadeneta d’or o el que sigui…
Segons diuen alguns, percepcions.
Deus mirar-te al mirall amb tota la cara feta un nyap, però és una percepció, no és real, oi?
El problema real son els que ens governen!
Volem afrontar les percepcions i convertir-les en realitats, comencem per aquí si volem millorar la seguretat de Barcelona.
#SalvemCiutatVella
#SalvemBarcelona amb
@jordiaragonesm
@Barcelona_ACat
Per cert, gràcies a cossos policials. 💙
