Marc Codina

Ahir, a l’ @AteneuIgualadi Igualadí, vaig tenir el plaer de presentar “La darrera paraula”, de @tonistrubellt , una novel·la que ens convida a mirar de cara el nostre passat recent, però, sobretot, a no renunciar al futur. Gràcies per la convocatòria @ConsellRep i @igdxindp , gràcies per la presentació @juditgit i gràcies a tots els qui vau omplir la sala tot i la simultaneïtat d’actes amb els premis Enllaç! Vam parlar de la necessitat de distingir entre autocrítica i autoflagel·lació. L’autocrítica ens permet aprendre i corregir errors; l’autoflagel·lació ens paralitza i converteix la frustració en identitat. No podem explicar l’1 d’Octubre només des de la decepció posterior, perquè aquell dia va ser una de les expressions més extraordinàries de la nostra capacitat d’organització, compromís i determinació nacional des de 1714. La novel·la de Strubell té el mèrit de no alimentar el derrotisme, sinó de reivindicar la necessitat d’un relat propi. Perquè un poble que no és capaç d’explicar-se a si mateix acaba assumint la interpretació que en fan els altres. I això ens porta a una idea que considero fonamental: la sobirania narrativa com una condició de la sobirania política i una eina imprescindible del que des de la conferència de la @UCE_CAT d’aquest estiu anomeno ’intel·ligència nacional’. És a dir, construir una mentalitat autocentrada, no subalterna; saber analitzar els errors sense desposseir-nos dels encerts; transformar l’experiència en coneixement i el coneixement en capacitat d’acció. Com deia Aristòtil, mentre la història explica allò que ha passat, la literatura ens permet imaginar allò que podria passar. La història l’escriuen els que guanyen, la literatura l’escriu qui pot guanyar. Per això “La darrera paraula” és també un cant d’esperança. Gràcies, Toni, per escriure una novel·la que ens recorda que no podem construir des del derrotisme, la frustració i la mentida. Perquè qui lluita pot perdre, però qui es rendeix ja ha perdut. La darrera paraula no la poden tenir els qui ens volen derrotats. La darrera paraula encara està per escriure!

Sortint de classe, he pogut encara sentir les preocupants i reveladores informacions que s’han ofert en la roda de Premsa de l’ @associacio_17a  a @tjussana sobre els resultats de la Comissió d’Investigació del Congrés respecte el 17-A, després de la dissolució de les Corts a causa de les eleccions anticipades. Una taula amb @JavierM21161125 president de l’ @associacio_17a, @TxemaGuijarro president de la comissió parlamentària, @pilarcalvo13 diputada de @JuntsXCat , partit impulsor de la comissió, els periodistes @tableroglobal, @ChicoteLerena i @QuicoSalles moderats per l’advocat Agustí Carles.

Avui, al Paranimf de la UB @UniBarcelona he rebut la insígnia de plata per 30 anys ininterromputs de docència i recerca universitària. Trenta anys de la que per a mi és la millor professió del món, i una vocació. Trenta anys d’ensenyament i aprenentatge. De resistència i resiliència. Un orgull i una satisfacció enormes. Gràcies a tots els meus estudiants d’aquests trenta anys!

Els escons buits a voluntat i els diputats que no han aplaudit el retorn de @LluisPuigGordi al @parlamentcat són la millor prova que, malgrat els discursos i els eslògans, no hi ha normalitat política a Catalunya. No n'hi podrà haver mentre hi hagi represaliats i mentre no es vulgui admetre que la independència té dret a ser debatuda a la seu de la sobirania popular i a ser proclamada pels ciutadans amb la força democràtica dels seus vots. L'amnistia és un pas necessari però no suficient per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Cal determinació, coratge polític i desacomplexament democràtic; fer net de la repressió i que els catalans puguem decidir. Després de l'amnista, l'autodeterminació!

Els hem donat suport sempre, des del primer moment @Detingudes23S .Dimecres en parlàvem amb l’ @MataroxIndep perquè ha estat un dels exemples més brutals de la repressió de l’estat contra l’independentisme. Me n’alegro moltíssim per tots. Molt. I tinc molt present els que ja no ho podran veure i que van patir pels seus fills.