MésJunts sempre anem MésLluny

Em fan saber que avui ens han esmentat als presidents @KRLS i @QuimTorraiPla i a mi mateixa a la sessió de control del @parlamentcat parlant d’“arrebatos emocionales e identitarios”. Si el que volia era dir-nos independentistes, li hem de donar la raó. Sí, efectivament, ho som i ho serem.

Després del que he sabut avui, també per la premsa abans que pels advocats, tinc dues remarques a fer al tribunal: 1.- no humilia qui vol, sinó qui pot. 2.- com deia Mn. Pere Ribot: “Podran arranar, però no desarrelar”. Perquè una cosa és suspendre una pena de presó, que és una decisió jurídica i una altra és afegir-hi una obligació formativa que, pel seu contingut, té una càrrega política evident: després de 8 anys de procés judicial, d’haver dirigit la Institució de les Lletres Catalanes, la Conselleria de Cultura i haver presidit el Parlament de Catalunya (2013-2023); el tribunal em diu que he de fer un curs sobre com han d’actuar les administracions públiques. Cursos per saber com ha d’actuar l’administració judicial, n’hi ha? No crec que sigui una qüestió menor, ni neutra ni desproveïda de càrrega simbòlica. Una cosa és suspendre una pena que saben que, a dreta llei, no haurien hagut d’imposar mai i una altra és que un tribunal tingui aquesta actitud revengista, després de tot el que han fet. Per si algú tenia algun dubte que la persecució que pateixo és de caràcter polític. La qüestió al final és on queda el meu dret a tenir drets? I Visca Catalunya lliure!