Gràcies a tu, Pere. I aquestes fotos de França ho deixen encara més clar: aquí no parlem de cap perill ni de cap atac al paisatge. Parlem de sentit comú. A França, els productors poden indicar on venen oli, fruita, productes locals o articles de la terra. I no passa res. El territori no s’enfonsa. El paisatge no desapareix. La carretera no deixa de ser segura. Aquí, en canvi, una agrobotiga es converteix en un problema administratiu. Això és el que indigna. Perquè un cartell rural no és propaganda. És supervivència. És venda directa. És producte local. És pagesia viva. És poble. Si a l’altra banda de la frontera ho entenen, potser el problema no és el cartell. Potser el problema és una administració que ha perdut completament el contacte amb la realitat. Un país que amaga els seus pagesos mentre presumeix de producte de proximitat no defensa el territori: el condemna.