Catalanet

Al trumpisme se li ha entravessat l’algorisme. Els resultats de les eleccions americanes de mig mandat són una derrota colossal per a Donald Trump, la seva política i la seva ideologia devastadora. Una ensulsiada històrica en tots els fronts: Congrés, Senat, governadors. Amb Trump i tots els seus fans que li riuen les gràcies i el feliciten per les seves ocurrències, el món no va millor, va pitjor. L’economia americana només va millor per molts pocs, i va pitjor per a molts. La mentida i la intolerància com a eines per fer política poden funcionar a curt termini i poden arribar a ser molt populars a les xarxes, però són una catàstrofe per a un país. Els americans ho han censurat durament, després de comprovar amb amargor l’error de tornar a donar el poder a Trump i els seus. És un vot de censura, també de penediment. I un fracàs estrepitós dels magnats tecnològics americans que pretenen accelerar la transformació de la democràcia liberal en un sistema autoritari i classista. El que passa als Estats Units no és un afer intern, només. Els seus líders han interferit en la política europea d’una manera inacceptable, amb la pretensió d’enfonsar el sistema democràtic sorgit després de la Segona Guerra Mundial que ells mateixos van contribuir a bastir, amb un gran sacrifici. Tant de bo, doncs, l’esfondrament del trumpisme permeti revertir la deriva antidemocràtica i antieuropea que s’ha apoderat de la Casa Blanca. El món necessita desaccelerar-se i desempallegar-se dels il·luminats que han alimentat una ideologia que només porta a l’autoritarisme i a la violència.

En les recents eleccions legislatives d’Israel, la minoria àrab ha pres una decisió intel·ligent que ha tingut com a conseqüència un sotrac al tauler polític del país. Els àrabs d’Israel conformen un 20% del total de la població, però fins ara la seva representació a la Knesset no es corresponia al seu pes demogràfic per l’estratègia de boicot o desinterès que diversos dels seus partits han anat promovent en les successives eleccions. Però això ha canviat, i en aquests comicis la seva participació hi ha estat espectacular; tant, que han aconseguit trencar la majoria que tenia el govern Netanhayu i condicionar la formació de qualsevol govern alternatiu. Certament, no els han faltat raons per justificar el boicot. Però després d’anys de fer-ho, han arribat a la conclusió que pot ser molt més útil per als seus interessos comportar-se exactament al revés; una mica com passa amb les famoses vagues japoneses. Desbordar l’adversari a les urnes. Fer servir contra ell les poques eines que li posen a disposició. Ells han decidit jugar fort i posar la minoria àrab just al centre de la política israeliana. Si volien deslegitimar la política del govern israelià, ho han aconseguit no pas per la via del boicot sinó per la via d’una gran mobilització democràtica.