Stuart retweeted
Un grupo de islamistas irrumpe en una aldea cristiana en Etiopía, prende fuego a dos iglesias y asesina a más de 60 religiosos gaceta.es/religion/un-grupo-… via @gaceta_es
Stuart retweeted
Understand how the narrative works.
Ahead of Brazil’s election, they were gearing up to blame Meta if Lula lost. Now that he’s been declared the winner, we’re hearing about the brilliant use of WhatsApp (Meta) that helped deliver his victory.
When Obama won in 2012, they celebrated his shrewd use of Facebook, voter data and microtargeting. When Brexit happened and Trump won in 2016, we got the Cambridge Analytica moral panic.
When the left wins, it’s brilliant digital campaigning. When the right wins, it’s social media manipulation undermining democracy.
How 'Lula's Army' WhatsApp chat helped turn Brazil election around bbc.in/4zU8c9w
Bona discussió. Que entenem per beneficiar o perjudicar Catalunya? Posar-se seriós al control fronterer de Barajas no està directament relacionat amb CAT però sí és beneficiós per CAT; o la gestió de la xarxa elèctrica, l’apagada no es va aturar pas als Monegros.
Bon dia, @alhora_cat! Felicitats pels avals!
Tots sabem que la catalanitat se salva fora de la política espanyola, però que aquesta ens afecta.
Què voleu dir quan dieu «conflicte amb l'Estat"? Si al congrés es vota una política que ens beneficia als catalans què votareu?
Stuart retweeted
Amb els aldarulls a Barcelona, haureu vist que la maquinària d'intoxicació anticatalana s'ha tornat a activar, amb un mite que fa anys que circula: que Catalunya (o Jordi Pujol, o el nacionalisme, o qui toqui per rajar) va afavorir l'arribada d'immigració magrebina perquè no parlaven castellà, perquè rebutjaven la "hispanidad", o qualsevol altra ximpleria. Vegem la realitat.
Primer, sentit comú. Catalunya mai ha tingut competències en immigració. Ni hem pogut posat requisits d'entrada, ni regular visats, permisos de residència, regularització d'estrangers, etc. Per tant, és totalment impossible que Catalunya "afavorís" res materialment. Altra cosa és que Jordi Pujol, o qui sigui, pugui afirmar que s'integra més fàcilment a la llengua catalana un magrebí que un llatinoamericà: pot ser cert o no, però això és una opinió, no una política activa.
Segon, la immigració magrebina és un flux migratori a Catalunya que és anterior a Convergència. Curiosament, es tracta d'un dels fluxes més antics, que es remonta als anys 1970. Ho podeu veure aquí: estudiosgeograficos.revistas…
I evidentment, també és posterior. Ja fa 23 anys que Pujol no és President i és en aquest període quan ha arribat la majoria de la immigració nord-africana.
Tercer, la immigració magrebina és numèricament molt inferior a la llatinoamericana. Segons IDESCAT, el 2025 a Catalunya hi ha poc més de 300.000 nascuts al Marroc. Els algerians són uns 15.500, els tunisians poc més de 2.100, i els libis són uns centenars. Per contra, els nascuts a Amèrica del Sud i Central eren més de 930.000 persones. Hi ha gairebé 3 vegades més persones nascudes a l'Amèrica del Sud, Central i el Carib que als quatre països magrebins.
Quart, Catalunya ni tan sols és la comunitat autònoma amb més percentatge de marroquins de nacionalitat. Per exemple, Múrcia proporcionalment en té més. A Catalunya són un 3,7% de la població, mentre a Múrcia són un 6,5%. També tenien una malvada Convergència a Múrcia, que lluitava contra la hispanitat?
Cinquè, la major presència -que no majoritària- de la població magrebina a Catalunya es deu a causes econòmiques i geogràfiques. En concret, es deu a factors com el model d'agricultura intensiva, la construcció, les connexions amb França o els reagrupaments familiars. Res a veure amb cap "política nacionalista".
La conclusió és simple. Que a Catalunya s'ha afavorit la immigració magrebina és un mite completament fals. I en relació als aldarulls violents d'aquests dies, la intoxicació anticatalana sempre va en la mateixa direcció: tot allò dolent que els passi als catalans, és perquè s'ho mereixen.
Stuart retweeted
Els d’El nacional pobrets ja semblen Vilaweb. Ah la premsa uniformada!
🔴Vox i Aliança Catalana vinculen els aldarulls amb la immigració sense proves sobre l'origen dels detinguts
👉Ignacio Garriga parla de 'centenars de joves estrangers' i Sílvia Orriols assenyala els 'immigrants subsidiats' ebx.sh/HQ6Q3j
Stuart retweeted
A Catalunya tenim meravelles com Sant Climent de Taüll i el seu Pantocràtor. Unes obres fortament emparentades amb llocs tan llunyans com Kíiv a Ucraïna, i amb l’origen a l’antiga Constantinoble.
Stuart retweeted
El privilegi blanc (anys 80-90): quan era petit, dels meus avis i besavis encara vius, només 2 tenien un bany (habitació amb bany) i vàter amb aigua corrent.
El meu besavi que em va criar només tenia un vàter que era bàsicament un forat amb un vàter damunt. Es va instal·lar l'aigua corrent als anys 80. Una aixeta a la cuina per tota la casa, petita i obrera (abans era una bomba comuna fora). Per rentar-se: Posava un pot per bollir aigua i llavors en barrejava l'aigua al gibrell amb l'aigua freda. Es posava sobre una cadira a la cuina i així es rentava. Quan va entrar en una llar de gent gran als inicis dels anys 2000, va prendre un bany per la primera vegada en la seva vida.
Abans que ho fes la meva mare, es rentava la roba en el mateix gibrell.
Els meus avis pagesos igual. El vàter? Una petita habitació fora que era literalment una planxa amb un forat.
El privilegi blanc és insultant i ve d'una esquerra privilegiada que s'ha totalment oblidat les classes i ho ha convertit tot en batalles identitàries (color contra blanc, dones contra homes, gays contra heteros).
Mon privilège blanc, Belgique, 1981
Liège, j'ai 6 ans.
Tout est gris, sale et puant.
Ça pue partout : WC, lavabo, rue, cigarette de tout le monde, cigarillos de bon-papa, usines, échappements de voiture, bus et camions. Même la librairie sent le vieux papier humide.
Je vis chez mes grands-parents pcq mes parents travaillent (papa ouvrier de fonderie, maman femme d'ouvrage) et qu'ils viennent d'acheter une maison de coron à retaper de fond en comble.
Mes 2 grands-pères sont morts jeunes et avant ma naissance : ils étaient mineurs de fond.
Ma grand-mère et mon bon-papa (Ch’ti et ancien légionnaire) tiennent un bistrot : « Le Postillon » (fermé et laissé à l’abandon depuis longtemps).
La clientèle est populaire, ouvrière, accidentée du travail. Ça fume H24, ça parle fort, c’est assez pauvre MAIS c’est fier, droit et honnête !
Ces gens parlaient de littérature, de romans, de grands auteurs. Ils aspiraient à « sortir de leur condition » par le mérite et le travail.
Sans aucune exception, tous m’ont dit de ne pas faire la même erreur qu’eux et de poursuivre de hautes études.
Pratiquement tous m’ont dit qu’ils regrettaient d’avoir quitté l’école ou de ne pas avoir eu le choix.
Mon père par exemple. Au décès inopiné et prématuré du sien, il est devenu soutien de famille à 16 ans.
Ce n’était pas Einstein, mais il aurait pu faire des études techniques.
Les clients du bistrot épargnent grâce à la caisse d’épargne : la boîte en bois contenait 80 mini-casier nominatifs. Les clients y glissaient leur reste ou une partie de leur paie en prévision des fêtes de fin d’année.
Et à quoi ressemblaient-elles ces fêtes de fin d’année ?
Des œufs russes en entrée.
Du rôti et des patates en plat.
Une boule de glace vanille en dessert.
Et une soupe à l’oignon avec croûtons en fin de soirée.
Il n’y avait pas de Febreze, alors on déposait des épluchures d’orange sur le poêle à charbon pour que ça sente bon à la maison.
Y avait pas de feux d’artifices, nulle part.
Griller 1 cierge magique et recevoir un bisou de ma grand-mère suffisait à mon bonheur.
On ne cassait pas.
On ne pillait pas.
On ne vandalisait pas.
On ne jalousait pas.
On se retroussait les manches.
On faisait attention aux dépenses.
On détestait faire crédit.
On respectait le travail des autres.
Et surtout, surtout, on savait notre chance d’avoir le peu que nous avions car à la télévision, on nous montrait des enfants biafrais au ventre gonflé et aux yeux infestés de mouches.
Alors on collectait des capsules et de l’argent pour eux, on leur envoyait nos ingénieurs, nos diplomates, nos médecins et nos technologies.
J’habitais Flémalle et nous n’étions vraiment pas super bien lotis. Faut dire que la commune était socialiste depuis plus de 50 ans, ce qui n’aide pas. 😬
En Europe et en Occident, nous sommes des centaines de millions à avoir vécu une enfance semblable.
C’est ce qui nous a encouragé à bâtir la plus grande civilisation de l’Histoire, la même que nos invités s’échinent désormais à détruire…
Stuart retweeted
On son els mitjans de desinformació que deien que el reemplaçament demogràfic era fals?
El vuelco demográfico de Barcelona: los inmigrantes o hijos de inmigrantes son mayoría en todas las edades por debajo de 45 años abc.es/espana/cataluna/vuelc…
Stuart retweeted
No és mentida, és un compte real:
El jovent republicà de Badalona aplaudint un grup de narcotraficants i maltractadors que tenen atemorides als veïns i veïnes de Badalona.
Stuart retweeted
Rússia, Netanyahu, l'extrema dreta i el capitalisme libidinal obligant en Mohammed a assaltar la floristeria de Plaça Catalunya
Stuart retweeted
És curiós que mentres Erc, un partit polític suposadament independentista, fa campanya en castellà i amb un partit espanyol per no dir madrileny la gran preocupació del processisme sigui que Aliança i Vox tenen punts en comú.
Stuart retweeted
Es tan loco hablar así de mal el catalán siendo el puto candidato de “Esquerra Republicana de Catalunya”.
DIRECTO | Rufián critica el "nosotros a lo nuestro" del independentismo: "No os creáis en Catalunya y en Euskadi, por votar diferente, vamos a salir indemnes del fascismo" eldiario.es/6_cfb2f6
Stuart retweeted
La líder de Frente Amplio y ex alcaldesa de Barcelona Ada Colau no condena los disturbios y saqueos de esta noche en la ciudad
Echa la culpa a la policía, a la derecha y a la extrema derecha
Con un par
#laSextaXplica
#MalasLenguasN
Stuart retweeted
Uno de mis deportes favoritos cada vez que estoy saturado de lumpenización e incivismo, es meterme en un Corte Inglés y dejar pasar un par de horas paseando por sus pasillos y tomando algo dentro. Retales de una España que se resiste a desaparecer.
Hoy he desayunado en El Corte Inglés por 8,40€.
Y la verdad es que me ha sorprendido bastante.
Café: 1,70€
Tostadas con mantequilla y mermelada: 2,50€
Nada más sentarte, antes incluso de servirte, te ponen un vaso de agua con hielo.
Y además te traen dos trozos de bizcocho como detalle.
Pero lo que más me ha gustado ha sido el trato.
Personal muy atento, muchísima tranquilidad y un ambiente en el que apetece quedarse un rato.
Suma que estaba todo lleno de empresarios la verdad y he intentado poner la oreja a ver si podía irme con sabiduría de ricachones de 60 años.
Con lo que cuesta desayunar hoy en cualquier cafetería, la verdad es que me ha parecido una buena experiencia.
¿Habéis ido alguna vez a desayunar aquí o preferís el bar de toda la vida?
Stuart retweeted
Junts et vota a favor de les capelletes delusional i l'engreixament de l'administració que proposa ERC tot i que actualment fa perdre un cabàs de vots.
Atenció a la parida. Sistema públic de defensa de LES DEFENSORES dels Drets Humans 😂
