Xavier Codó-Sastrada II⭐️II

El secret del retrat d’Innocenci X. Cap al 1650, Diego Velázquez va pintar una de les obres mestres de la pintura universal: el retrat del papa Innocenci X. Una pintura extraordinària, d’un realisme gairebé inquietant, que avui es conserva a la Galeria Doria Pamphilj de Roma. Però el que molt poca gent coneix és el misteri que amaga aquest retrat. Un misteri que, gràcies a les investigacions conjuntes de l’Arxiu Villaret i els arxius del Vaticà, finalment comencem a comprendre. Per entendre-ho, cal retrocedir uns anys. El 1640, Catalunya es va aixecar en armes contra els projectes uniformitzadors del comte duc d’Olivares, el poderós ministre de Felip IV. Feia anys que el país estava fart de ser el tauler d’escacs de les guerres entre la monarquia hispànica i França. La presència de desenes de milers de soldats castellans i mercenaris, allotjats i mantinguts a costa de la població catalana, havia convertit el Principat en un polvorí. El 7 de juny de 1640, durant el Corpus de Sang, els segadors es van revoltar. Començava una guerra que acabaria situant Catalunya entre dues grans potències europees, França i la monarquia hispànica. I és aquí on comença la nostra història. Segons la documentació que ha localitzat el meu infatigable amic @LTdeVillaret , la cort de Felip IV va explorar una maniobra diplomàtica extraordinàriament ambiciosa: negociar amb França una sortida al conflicte que permetés recuperar el control de Catalunya i, al mateix temps, liquidar definitivament algunes de les reivindicacions històriques de les institucions catalanes. Però l'operació tenia un obstacle inesperat: el papa Innocenci X. El pontífex, vinculat llunyanament a la tradició familiar dels Borja, no veia amb bons ulls que les grans monarquies catòliques disposessin dels territoris i dels drets històrics de la Corona d'Aragó com si fossin peces d'un tauler. Van caldre diverses missions diplomàtiques a Roma per intentar convèncer-lo. La darrera, celebrada cap al 1650, va coincidir amb l'estada de Diego Velázquez a la ciutat eterna. I aquí apareix la descoberta més sorprenent de l'Arxiu Villaret. Entre les condicions de l'acord figurava una qüestió que, aparentment, no tenia res a veure amb la guerra de Catalunya: l'origen de Cristòfor Colom i els drets històrics sobre els territoris americans. Segons els documents recuperats, la cort castellana estava decidida a eliminar qualsevol possibilitat que les institucions catalanes reivindiquessin drets sobre les possessions americanes de la monarquia. Per aconseguir-ho, calia una operació molt més profunda que un simple acord diplomàtic. Calia reescriure la història. I, concretament, traslladar definitivament el bressol de Cristòfor Colom de Barcelona a Gènova. L'operació exigia la complicitat de les cancelleries europees i, sobretot, el silenci del Vaticà, dipositari d'una documentació excepcional sobre els primers viatges atlàntics. Innocenci X s'hi va resistir. Però finalment, pressionat per les circumstàncies polítiques, va acabar cedint. No sense deixar constància del seu profund desacord. I aquí és on entra Velázquez. Si observen atentament el magnífic retrat del pontífex, veuran que Innocenci X sosté un petit paper a la mà esquerra. Durant segles, els historiadors de l'art han passat per alt el veritable significat d'aquest detall. La descoberta de l'Arxiu Villaret permet interpretar-lo d'una manera completament diferent. En aquell paper, segons la reconstrucció documental, el papa hauria volgut deixar una expressió que després es faria cèlebre: «Troppo vero». Una expressió que, en l'argot de la cúria romana del segle XVII, es podia interpretar com una protesta carregada d'ironia: «Massa versemblant. No s'ho creurà ningú». Era el petit dret al pataleig d'un pontífex obligat a beneir una de les grans operacions de manipulació històrica de l'Europa moderna. Han passat gairebé quatre segles. I, pel que sembla, Innocenci X es va equivocar. Aparentment, la gent és molt crèdula. Que passin un bon dimarts. ________________________________________________ Aprofito per agrair la feina a: - Arxiu Villaret: @LTdeVillaret - Archivio apostolico vaticano: @miramadins & @sebastiagiralt - A en @soler_toni i a @elmondahir per publicar la història al proper número ________________________________________________